S’acosta el temps de vacances, molt adequat per prendre distància i dedicar algunes estones a l’esperit.
Tot seguit apunto unes idees de possibles respostes al moment de crisi, de canvi, que estem vivint. Les faig des de la convicció que aquest moment suposa un repte i una oportunitat de naixement d’un món nou, i que les respostes sorgiran des de l’interior.
Potser una de les pistes per construir un món més equilibrat fóra aprendre a mesurar la quantitat d’acció. Trobar un nou equilibri, més natural, entre l’actitud occidental d’acció sobre el món -que s’ha mostrat no sostenible- i la tendència contemplativa i passiva dels pobles orientals. Aprendre d’ells a contemplar, a meditar bé què cal fer i què no és necessari. Menys quantitat i més qualitat d’acció.
Però un canvi com aquest no està en mans dels polítics, sinó que començaria per cada persona: aprendre a fer menys i a meditar bé el que fem. Més silenci, més escoltar els altres i parlar mesurant bé les paraules. Us imagineu què passaria si tothom decidís callar i només parlar només quan pogués fer alguna aportació positiva o constructiva? Com serien els diaris, la televisió, les converses de sobretaula...?
També en les relacions entre gèneres caldria trobar nous equilibris. Si fins ara s’ha avançat molt en la incorporació de la dona en el món laboral en condicions d'igualtat, ara potser caldria valorar la diferència. Si la dona pogués aportar al món laboral els seus trets característics, la seva essència, aquest s’impregnaria d’un clima més acollidor i càlid, menys competitiu, més col·laboratiu i humà.
Si durant uns anys es va donar prioritat a la intel·ligència racional dels individus i després es va començar a valorar la intel·ligència emocional, ara tocaria donar el pas vers la intel·ligència espiritual, capaç d’harmonitzar raó i emoció. Però caldria renovar la idea d’espiritualitat que hem practicat fins ara. Una espiritualitat que parla d’un Déu centre de tot, exterior a l’home i enfrontat al món material provoca rebuig en uns i allunyament de les necessitats reals en d’altres. Convé renovar l’espiritualitat caminant vers Déu, un Déu que no existeix separat del món sinó que habita a l’interior de cada persona; un Ésser espiritual i infinit, però que s’ha volgut fer present a l’interior d’éssers materials i limitats com nosaltres.
Per acabar us ofereixo dues imatges que poden ajudar a meditar sobre l'equilibri entre raó, emoció i esperit: dues "pietats". La primera va ser esculpida per Miquel Àngel al Renaixement (s.XV), moment en el qual tot es regia per cànons racionals, amb mesures i proporcions estrictes. L'altra, de l’expressionista Emil Nolde, va ser pintada al s.XX, quan l’expressió de les emocions prenia el protagonisme per sobre de tota norma.
Tant de bo que aquestes meditacions ens donin pistes útils per construir entre tots una nova etapa, més equilibrada, més harmònica.
Però primer deixem que el descans espongi el nostre cos i el nostre esperit; que les vacances siguin un temps guaridor i portador d’esperança.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.