L’edifici de la nostra societat està patint un important huracà. Està ple s’esquerdes i grans forats tant a les taulades, com en els mateixos fonaments. Per tots aquets forats ha d’entrar, està ja en part entrant, una nova llum. Hi ha la Llum que hi vol entrar, i som cridats a donar-li pas.
Està entrant la llum de la solidaritat, de la caritat, de la misericòrdia i la bondat; especialment en el Poble de Déu. Comença a ser evident que aquest no retalla, més aviat intenta sanar en l’atenció personal a les grans retallades que pateixen molts ciutadans per la lògica d’un sistema que ara es manifesta amb tota la seva perversitat.
És fonamental aquesta atenció a les persones . El Poble de Déu es cridat a ser “expert en humanitat”, i ben cert que està fent camí en aquests sentit a ulls de quasi tothom, que fins ho troba normal i coherent amb l’ensenyament i la vida de Jesús, que és el nostre Mestre de vida.
Més lentament,, però ja amb alguns signes concrets també s’estan pronunciant paraules i textos profètics sobre les estructures , com el document de “ Justícia i Pau” internacional de fa relativament poc temps, i l’escrit del bisbe de Sant Feliu sobre “Eurovegas”. Som cridats des de les instàncies del pensament, els moviments cristians, les comunitats, les diòcesis, i la vida religiosa a deixar-nos portar per l’Esperit que tot ho vol renovar. Hem de caminar més intensament en aquelles tres fases del profetisme: denuncia, anunci i proposta.
És hora de proposar alternatives coherents amb la dignitat humana a nivell d’estructures socials, econòmiques i polítiques. De la crítica a la llum. De la llum a l’acció transformadora.
Temps de crisi, temps de creativitat. Així ha passat en monts moments de la història del Poble de Déu. Moltes de les millors aportacions van sorgir mogudes per l’Esperit Sant quan semblava que tot s’ensorrava. La vida monàstica, els mendicants, les ordres i congregacions del temps moderns, els grans moviments laïcals del segle passat.... Ara quan el capitalisme liberal està arribant a la seva màxima contradicció, ja que per salvar els grans centres de les finanaces ha retallat els drets d’atenció a dimensions tan fonamentals com la sanitat, la cultura,, l’ensenyament... cal afegir a la protesta, alternatives creatives que siguin en elles mateixes llavors de renovació. Un altre societat és possible, i l’Església, està cridada a la més profunda i llarga renovació. Ella té la gran oportunitat històrica per renovar avui el seu ministeri, la Pasqua del Senyor encarnada en el nostre món. Està al servei de la societat, el servei del Regne de Déu al marge del poder, en humilitat, amor, reconciliació i creativitat. .
Tags
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.