Fa pocs díes va sortir la notícia: Càritas de Barcelona s’havia venut patrimoni immobilari per valor de 2 milions d’euros per a poder atendre les demandes creixents de persones en situacions límits.
I penso: no és la funció social l’única justificació dels béns de l’Església? I mirant des dels “sants pares” fins a ciutadans actuals, del carrer, trobo que és, justament, l’argument que es dóna envers els béns immobles de l’estructura eclesial.
Sé que no es pot fer un judici simplista i que un patrimoni és la garantía de continuïtat de cara una acció social. Tanmateix no puc acceptar la quantitat d’edificis propietat de bisbats i congregacions religioses que están buits i sense utilizació… Si és cert que están classificats com a “equipaments” no és menys cert que la seva inactivitat “clama al cel”.
No será aquesta situació que vivim una oportunitat d’or pels seguidors de Jesús de Natzaret de desprendre’ns dels bens inactius i superflus?
Em consta que alguns joves no s’apunten a alguns ordes religioses (entre elles la Companyia de Jesús) perquè ens veuen amb massa “coixins” econòmics (propietats, seguretat económica), lluny de l’escassetat de molta gent que viu el dia a dia, amb una veritable pobresa…
Magnifica ocasió per a tornar als “origens” de la comunitat cristiana (bens en comú) així com d’algunes ordes religioses, que volien viure com els pobres de l’època.
Jesús Lanao
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.