Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Un dels meus fills està acabant un màster en dret a Alemanya. La setmana passada, em comentava, a través de Skype, el tractament dels mitjans alemanys de la crisi espanyola i un cert menys teniment de certs ambients germànics sobre el sud d’Europa. Em va comentar que, a classe, va interpel·lar el seu professor dient-li, no s’adonen que els propers seran vostès, que si no hi ha un canvi de política de Merkel, d’aquí a deu anys vostès hauran d’emigrar a la Xina?
 
Comparteixo la seva crítica de fons a l’actual política econòmica i financera d’Angela Merkel i els conservadors alemanys. Merkel està malbaratant el procés d’integració econòmica i política d’Europa endegat l’any 1951 amb el naixement de la Comunitat del carbó i l’acer, embrió del que avui és la Unió Europea. La República Federal d’Alemanya d’aleshores va rebre la generositat política dels guanyadors, que varen permetre l’anomenat “miracle alemany”. A finals dels 80, i després de l’enfonsament de l’URSS, Alemanya es reunificaria, malgrat els costos econòmics –que repercutirien a tot Europa– i els temors que generaren en el seu moment, convertint-se encara més en la potència central d’Europa. En aquests darrers seixanta anys, la majoria de països europeus hem estat molt generosos amb Alemanya. Ara li toca a Alemanya.
 
En els darrers seixanta anys de procés europeu, la integració de les economies, sota un marc jurídic comú, ha estat un factor clau. L’intercanvi de renda de les zones, els mecanismes de solidaritat entre regions, el desenvolupament de les zones més pobres, l’ampliació de mercats i la moneda única han facilitat una estabilitat política i una cooperació inèdita en la història europea. El futur d’Europa passa per una major integració econòmica, fiscal i política dels països membres i, com s’ha fet des dels seus inicis, des de la negociació, el diàleg i la protecció de les minories i els sectors més febles. Ara, amb la moneda única i la realitat d’un món multipolar, ens cal més integració, més Europa. El gest que estem esperant tots i que crec que aturaria l’especulació dels mercats –com a primera mesura– és la creació dels Eurobons. Això  pot costar milions d’Euros a Alemanya, però, a canvi, enfortiria el procés europeu, la seva estabilitat i els seus mecanismes de governança.

Si no ho fan, el projecte europeu està en perill, i els alemanys estan cavant la seva pròpia fosa. Ells seran els següents a viure una crisi molt forta.