Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa
L’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL va acollir a mitjans de maig la presentació del suplement Vida Nueva Catalunya, que mensualment acompanya des d’aquesta data la revista que l’auspicia. La coordinació va a càrrec del periodista Jordi Llisterri. Una bona notícia per motius diferents: la informació religiosa de qualitat, en comptes de replegar-se, afronta reptes nous; es demostra una sensibilitat cap a la realitat religiosa catalana per part de la revista Vida Nueva que se sustrau de la voràgine de l’òptica centralista i de les tendències restauracionistes; fuig dels tòpics de considerar Catalunya com un erm d’espiritualitat atrapat per un secularisme galopant; es desmarca de defensar la necessitat d’intervenir en la reconducció de les diòcesis catalanes cap al veritable sender, tesi que interessadament se subscriu des de nuclis d’opinió determinats, que refloten amb més vigor en èpoques de seus episcopals en renovació; s’apunta a una informació religiosa que advoca per compaginar l’amabilitat amb la crítica, l’amor amb la veritat, la sintonia amb la professionalitat; s’obre a l’ús del català, com a obertura cultural sense deixar-se arrossegar per la tendència de demonitzar-lo. Tal com afirma Juan Rubio, el director, es tracta d’«oferir una veu evangèlica, propositiva, eclesial i en la línia del Vaticà II, on va tenir-hi el seu aire fundacional, posa avui un accent més en la seva trajectòria» i manifesta que «som aquí per sumar i aprendre més de la rica i plural realitat de l’Església que peregrina en aquestes terres catalanes». Tant de bo els seus propòsits rebin una acceptació magnífica.

De cap manera, aquesta aposta valenta i dialogant suposa ni ha de suposar minvament o amenaça a un altre setmanari de referència,Catalunya Cristiana, fundat el 1979 per dos sacerdots, Joan E. Jarque i Francesc Malgosa. El bisbe Joan Carrera el va impulsar i hi va donar suport. Des dels seus inicis s’ha publicat tant en català com en castellà. Els seus gairebé 33 anys d’existència tracen una història d’alts i baixos. No obstant això, ha aconseguit fins ara, no sense notables esforços ni sacrificis, salvar les dificultats econòmiques, malgrat que les seves col·laboracions són sobretot benèvoles. Setmanalment, manté la seva cita amb els lectors amb informació d’actualitat i articles d’opinió. En els darrers anys, sota la direcció del seu director, Mn. Jaume Aymar, responsable també de Ràdio Estel, s’han produït uns canvis importants per l’increment de plomes reconegudes, que n’han ampliat la línia de pensament i reflexió. Una de les darreres incorporacions ha estat Mons. Sebastià Taltavull amb una nova secció titulada Un nou llindar. Compta amb uns professionals de qualitat que saben treballar en equip, que es lliuren de cor a la seva tasca i que s’identifiquen amb el projecte. Fa dotze anys que escric la columna Signes d’avui, experiència que em referma en aquesta valoració. Si desaparegués, la cultura i la premsa religiosa patirien una pèrdua inqüestionable. Es requereix complicitat i suport per part de parròquies, famílies cristianes, comunitats religioses, persones que es vulguin aproximar als seus continguts. El portal www.catalunyareligio i l’informatiu Horeb, entre altres, seleccionen els seus articles pel tractament dels seus temes o la diversitat de les seves entrevistes. Catalunya no pot prescindir de la seva pròpia reflexió religiosa i aquest setmanari hi contribueix poderosament. Tant de bo que augmentin els mecenes i els lectors compromesos amb aquesta tasca, perquè es puguin afrontar reptes nous.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.