Vés al contingut

"A l'interior, l'arquitectura dissenya la morfologia del cos litúrgic, i acull del cos de l'home tot el que aquella pot interioritzar i orientar vers el Creador: la seva mirada, el seu tacte i la seva escolta. Més que un espai litúrgic, és el lloc de la litúrgia, i per ella cada membre del cos litúrgic ocupa instintivament el seu lloc. [...] L'arquitectura litúrgica és d'alguna manera una pedagogia maternal i paternal."

Aquest fragment d'un llibre preciós de Samuel Rouvillois, Corps et sagesse. Philosophie de la liturgie (Fayard, París, 1995, p. 183-184), ens diu una cosa molt important: que un espai ben dissenyat ens ajuda a ocupar el nostre lloc, a participar en la celebració, a entrar en el misteri. Tants cops l'hem posat en últim terme, que hem perdut la sensibilitat per la "morfologia del cos litúrgic", aquest tot orgànic que celebra i se sent comunitat.

Us ensenyo avui una petita capella d'estudiants de l'abadia de Melk (Austria) de l'arquitecte Ottokar Uhl, de l'any 1966 (les imatges provenen d'un altre llibre francès molt interessant de Frédéric Debuyst, Le génie chrétien du lieu, Cerf, París, 1997).

Una capella totalment pedagògica que demana un canvi de lloc a tots els participants durant la missa, amb el consegüent canvi en la morfologia de l'assemblea. En una de les zones hi ha algunes files de bancs per a la litúrgia de la Paraula (primer acte de la missa). A l'altra, un sol altar central per a la litúrgia eucarística (segon acte de la missa). Al mig i a unir aquestes dues zones, l'ambó de la Paraula.

La simplicitat i claredat d'aquesta capella ajuden a "posar-se al seu lloc", a comprometre's, a disposar-se interiorment en cada moment de la celebració. Asseguts escoltant la paraula, drets al voltant de la taula. Un dinamisme exterior que prepara els moments i predisposa l'interior.

Un mateix espai possibilita així múltiples disposicions d'acord amb el que es viu a cada moment. La llegenda d'aquesta imatge seria:

1. Adoració - en una sala petita lateral, orientats cap a la paret de més amplitud, davant del Santíssim que está en un "forat" i que també és visible des de la sala principal.

2. Paraula - una persona llegeix des de l'ambó, i les altres escolten assegudes en els bancs.

3. Ofrenes - l'assemblea es reparteix per l'espai i forma gairebé un cercle comunitari, oferint el que té i pregant per les necessitats del grup.

4. Eucaristia (gran grup) - el celebrant es col·loca en un extrem de la taula i la resta de participants es disposa en doble fila al voltant de la taula.

5. Eucaristia (petit grup) - el celebrant està al mig i la resta de participants al voltant de la taula, tancant un "cercle".

Sovint els grans canvis espacials es fan de manera molt subtil, sense canviar l'estructura de les parets ni els condicionants espacials. Senzillament, entenent les necessitats del grup que les habita, els moments de la celebració, i disposant els elements de manera intel·ligent, lleugera i canviant.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.