Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Jo gairebé que faria una proposta. Escullin una dotzena de diòcesis d’Espanya, les que vulguin. I ara que està de moda la paraula, les intervenen. Això sí, només per un any per poder-les subhastar després.

Durant aquest any, vostès mateixos. Tot el manteniment del patrimoni al seu càrrec. Evidentment, poden aprofitar per gestionar d’una manera més agressiva el patrimoni que pot ser més rendible. Els capellans no saben fer negocis. Són mals venedors. El que no poden fer, però, és posar a preu de mercat aquelles propietats de l’Església que s’utilitzen amb finalitats benèfiques. Això seria trampa. Però segur que en troben moltes altres lliures per fer grans negocis. Només els aviso que a moltes els caldria abans una bona inversió per actualitzar-les.

On potser els anirà millor és en la gestió del patrimoni artístic. El tenim prou polidet. Si per exemple (i jo no ho faria) es queden Barcelona, poden cobrar a totes hores per entrar a la Catedral. No només al migdia, com fins ara. Fins i tot poden provar de posar dret el Crist de Lepanto. Seria un segon prodigi molt apreciat. Però en museïtzar la Catedral, ja contractaran algú amb coneixements i nivell (i el sou adequat) per dirigir la gestió d’aquest patrimoni artístic. De fet, en necessitaran dos, perquè el canonge Bonet no cobra per dirigir el Museu Diocesà i alhora estar tot el dia cuidant les pedres de la Catedral. A una persona contractada no l'explotaran d’aquesta manera. I paguin també els guies, que ara són voluntaris i que ho fan sense cobrar.    

És només un suggeriment, de com s’hi podria guanyar diners. D’aquestes coses tampoc hi entenc gaire. Però suposo que no els costarà gaire fer-ho millor. Mirin: l’any passat les deu diòcesis de Catalunya van declarar uns 6 milions d’euros d’ingressos gràcies a la gestió del patrimoni -poc més del 6,5% dels seus ingressos totals. I, en canvi, per mantenir-lo es van gastar 13,5 milions. Segur que ho poden millorar.

Ara se m’acudeix també que, per exemple, es podria posar una taxa per anar a missa. Confiar en la bona fe de la gent, ja se sap. Digueu-li a Caritas, que a Barcelona només recapta 16 milions d'euros a l'any. De fet, el preu hora per l’ús d’un local o d’un servei és ben fàcil de tarifar. Ho fa tothom, menys l’Església, que d’aquestes coses no hi entén i només ho aplica en alguns casos per als usuaris espodàrics. A aquests, jo els faria un recàrrec. I amb això també podrien apujar el sou als capellans, i pagar alguna cosa als qui obren la porta i escombren els temples. Encara solucionarien així el dèficit de la Seguretat Social.

Això sí, si es queden amb les diòcesis de Catalunya han de saber que a la majoria de bisbats entre un 60 i el 70 dels ingressos provenen de les aportacions directes dels fidels. L’aportació de la creueta de l’IRPF es queda al voltant del 20% del pressupost. Amb les diòcesis intervingudes suposo que ja no caldrà demanar ajuts als fidels. Els ho dic, perquè si de passada intervenen alguna ONG o algun partit polític els hi passarà al revés. Que la majoria dels ingressos ja provenen de fons públics. Depenent de quins escullin, fins el 90%. Si ho fan, segur que no ho notaran gaire i que una cosa potser compensa l’altra. O no.

Tornant a les diòcesis, la meva proposta és que d’aquí a un any passem comptes. Si la cosa ha anat bé, el que els deia. Les subhasten i tots hi guanyem diners. Si es venen bancs fallits a preu de saldo, un atractiu negoci com aquest tindrà bons compradors, que a més pagaran religiosament els seus impostos i IBI corresponent de la lucrativa activitat.

Però si la cosa ha anat malament, llavors si que passarem comptes. Tot el que hagin tingut de pèrdues, ho apuntem, i ens asseguren que durant els propers deu anys donaran la mateixa quantitat a anual a Càritas. Què? Fet?

Doncs mirin, si és que no, llavors deixin de tocar els nassos que d'això si que hi entenc una mica més. Prou problemes té el país i per marejar la perdiu ja tenim el tema de Gibraltar. I, si és que no ho hem entès bé, i que no és res personal contra l’Església, i que només es tracta de que tots hi posem de la nostra part, llavors siguem seriosos i fem una reforma a fons de fiscalitat d’aquest país, que no brilla per la seva equitat. Però de la fiscalitat de tots, laics, moros i cristians.