La bellesa ens salva?

La setmana passada, Barcelona va acollir l'Atri dels Gentils. Segur que, a través de CatalunyaReligió.cat, heu pogut seguir els diferents actes que van omplir la ciutat de Barcelona. Des del MNAC, fins a l'acte final a la Basílica de la Sagrada Família. L'eix de les reflexions i els debats s'ha centrat sobre l'art, la bellesa i la transcendència, que han fet de fil conductor de les quatre sessions.

Durant aquests dies la ciutat de Barcelona ha acollit un nou encontre promogut pel Pontifici Consell per la Cultura del Vaticà d'acord amb el bisbat de Barcelona agafant el testimoni que va deixar París. L'any vinent l'Atri es farà a Estocolm i l'objecte del diàleg serà l'ateisme. Una de les preguntes que van centrar els debats va ser presentada pel professor Pere Lluís Font, moderador de la sessió al paranimf de la Universitat de Barcelona, quan va demanar-se –qüestionant, en certa mesura, el mateix títol de la sessió– si la "bellesa salva". La bellesa ens salva?

Aquesta pregunta m'ha acompanyat aquest cap de setmana. Més enllà del concepte "salvació" i de la seva recepció a la nostra cultura, i la seva dificultat a explicar-ne el sentit especialment a les generacions més joves, crec que la pregunta és indispensable per saber ajustar i enfocar els grans temes en el seu lloc. Honestament jo no sé si la bellesa salva, tal vegada només és un camí per endinsar-nos en el misteri de la vida, del món, de Déu. Molt probablement, l'experiència mística derivada de l'experiència estètica ens obre les portes a Déu i a la seva obra.

Amb tot, però, la pregunta resta: ens salva, la bellesa? No creieu, més aviat, que és l'Amor, que salva? No creieu que la "caritas cristiana", exercici de donació a l'altre des de la gratuïtat, exercici de seguiment de Jesús al servei dels més pobres, és el camí de Salvació?

Probablement, només la bellesa és camí de Salvació si ens porta a viure l'experiència radical de l’Amor.