Pobresa estructural o conjuntural, pobresa econòmica i energètica, pobresa cultural i pobresa espiritual, pobresa infantil, pobresa extrema, pobreses emergents o noves pobreses... Tot i ser esgarrifoses, no parlaré de les xifres que donen les estadístiques donat que són prou conegudes per tots. Sols vull recordar i que en siguem conscients: tots podem traspassar la fina línia vermella i caure en la pobresa i, si aquesta perdura, en la marginalitat i l’exclusió.
Els pobres de sempre que encara ho són més; els nous pobres o els que encara no ho som. La situació sembla que no és passatgera i no li hem de girar la cara. Una situació que acaba generant greus seqüeles psicològiques en veure com es perd tot allò que s’ha guanyat legítimament i amb esforç, treballant i estalviant... durant anys... potser no era gran cosa però permetia mantenir una vida més que digna!
Cada rostre ens parla, cada mot no pronunciat ens interpel·la.... quan mirem les persones a la cara és quan veiem clar que no podem parlar de pobresa de manera abstracta i impersonal... parlem de conciutadans, dels nostres veïns, dels nostres familiars,... parlem de la pobresa en sentit universal i d’altres pobreses no tant usuals però que ens estan envaint i sumen la manca de recursos econòmics, a de recursos personals, i ens fan pobres en il·lusions i esperances, magres en estimació i afamats de felicitat.
Ens costa parlar i actuar amb caritat i justícia per restablir la dignitat de la persona. Com diuen els entesos l’austeritat no vol dir misèria, sinó estalvi, però en la situació actual no sempre hi ha d’on estalviar. S’estan tornant a viure situacions que ja crèiem superades.
Com a persones i com a cristians no podem callar i ignorar. Per un cristià, la pregària sense el servei i l’entrega actives no té sentit. I al revés, el servei i l’entrega sense la pregària tampoc tenen sentit. Ens ressona aquella sentència de que la misericòrdia no la donem a l’altre perquè se la mereixi, sinó perquè la necessita.
Diu Eduardo Galeano que les “paraules que sobren són aquelles que no són millors que el silenci”...quanta raó... què dir de nou sobre la pobresa?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.