Tercer, darrere de l’enfonsament institucional i enfront del buit hi ha dues sortides: la purificació de les institucions o la seva substitució. La purificació n’inclou l’actualització perquè responguin èticament als reptes del temps present. Potser en el passat van tenir unes funcions que avui han de posar al dia. Retornar el prestigi a les institucions i assegurar-ne el caràcter de servei a les persones i a la mateixa societat resulta vital. Si alguna d’elles es mostrés obsoleta, hi hauria d’haver la lucidesa suficient per prescindir-ne. Ara bé, el buit té el risc d’omplir-se amb solucions espúries. Es veu en l’àmbit religiós a través de l’aparició de sectes, gurus i doctrines. En l’àmbit polític, el risc actual és enorme. Es pot prescindir dels partits polítics i de la democràcia. Els substituts com les actituds antipolítiques i el populisme són molt perillosos. Malparlar sistemàticament dels polítics, atacar-los de manera indiscriminada, pot dinamitar la vocació social. El seu buit és terreny adobat per a dictadures i ideologies totalitàries, ja siguin d’extrema esquerra o d’extrema dreta. Una crítica intel·ligent i selectiva ajuda a purificar el món institucional. Quan no es confia en els governants, com diu Confuci, el poble està perdut. Els polítics, per la seva banda, s’han de guanyar la confiança a base d’honestedat, transparència, preparació, ètica, recerca del bé comú. Tant els polítics com els ciutadans juguem amb foc i la bomba ens pot esclatar a les mans. El populisme assetja. Si no l’aturem a temps, el mal pot adquirir proporcions gegantines.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.