Vés al contingut
Fa pocs dies, el premi Nobel d’economia Paul Krugman tornava a criticar la política econòmica d’Àngela Merkel i de la Unió Europea. En opinió del prestigiós economista americà, les polítiques d’estricta austeritat econòmica portaran el continent europeu a una situació de recessió econòmica i divisió social. Ell creu que el rigor econòmic ha d’anar acompanyat de mesures estructurals impulsades pels poders públics de dinamització de la vida econòmica i generació de riquesa. Krugman es demanava quan els europeus alçarien la veu per demanar un canvi d’orientació política de la Unió Europea.
Doncs bé, aquest cap de setmana Grècia i França s’han expressat. Sarkozy és el dinovè polític europeu que cau. A Grècia, és el mateix sistema de partits tradicionals que s’ha vist qüestionat. El canvi veritablement important a l’Unió Europea és, però, la victòria del líder del PSF, François Hollande.
La victòria ajustada d’Hollande, a banda d’expressar un rebuig d’un ampli segment de la població francesa a les maneres de governar de Sarkozy i el seu posicionament cada vegada més cap a la dreta extrema, ha d’interpretar-se, també, com la voluntat de molts francesos de cercar una altra política econòmica, social i europea. Hollande té marge per proposar una política diferent a la de Merkel i a la que semblen exigir els mercats financers? Krugman, seguidor de les polítiques neokeynessianes, encerta, quan afirma que una altra política econòmica és possible?
Tindrem la resposta en els propers mesos. Sembla, de tota manera, que la mateixa Comissió Europea ja hagi canviat el seu discurs i comenci a parlar amb més fermesa de polítiques actives d’inversió i de dinamització de l’economia. D’altra banda, el Regne Unit, primer país de la Unió que va començar, aviat farà dos anys, amb David Cameron les polítiques més dures de retallades públiques, sembla que entra en recessió i que la coalició entre conservadors i liberals es troba en caiguda lliure segons les enquestes.
Jo crec que hi ha marge per a una altra política econòmica més keynessiana i amb major capacitat de regulació dels mercats financers, que són els que han marcat el dictat de les polítiques econòmiques al servei dels seus interessos més immediats. No podem deixar l’economia d’un país i la seva cohesió social en mans d’uns pocs que fan moure –quasi de manera invisible– la màquina del món al servei dels seus interessos especulatius.

Una altra política econòmica és possible. Caldrà, però, molt de coratge i fermesa. Jo espero que Hollande faci una veritable política socialdemòcrata i que defugi tota temptació radicalitzadora. Si ho fa, podrà guanyar-se un suport molt més ampli de tots aquells que aquest diumenge l’han votat. França i Europa esperen una altra política i un altre lideratge.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.