Aquest és el títol d'un llibre de Borys Cirulnyk,psiquiatre i neuròleg, en el que realitza una síntesi interessant entre la càrrega genètica que marca el nostre ser i relacionar-nos i la possibilitat d'automodificar-nos en funció del que rebem de l'entorn i de les nostres decisions vitals. Afirma l'autor que la nostra capacitat per a pendre decisions valentes cada dia, el gust per l'intercanvi amb d'altres, la pasió en allò que fem, l'actitud positiva davant de l'existència faran que el nostre cervell produeixi reaccions químiques que augmentaran el benestar. Però afirma també la necessitat de l'ésser huma de viure dolor i infelicitat com a camí per a construir-se i deixar-se construïr.
Em sembla un llibre suggerent que integra de forma sana i gens narcissista el coneixement del del propi esperit i de la pròpia psicologia com una necessitat cada cop més important per a construïr-nos com dones i homes integrats , en equilibri, sovint inestable, però amb més resistència a les pròpies pulsions i passions i al dolor i a la infelicitat que pugui arribar-nos.
L'autor no és creient. Ell mateix afirma en una entrevista que "Déu no ha volgut que ell cregués en Ell". Mira els creients de qualsevol religió amb respecte i reconeix el paper valuós que una fe viscuda en llibertat té en l'estructuració psicoemocional de l'ésser humà i en la seva capacitat de viure el dolor i el conflicte.
Som enmig del temps Pasqual. Vivim l'alegria present i futura de saber Crist ressuscitat present a les nostres Galilees, les de cada un de nosaltres. I el sabem present en aquesta nostra pobra Església, que camina a les palpentes. I malgrat tot vivim sovint instal.lats en la perpètua lamentació: allò que hauria de ser i no és; aquella persona que no canvia i continua essent qui era; allò que no arribem mai a fer i que està en l'eterna llista de projectes...I ens cal una maduresa que ens ve de la fe, però també a través de tants homes i dones no creients que ens ensenyen a viure valorant i "repetint" allò de bò i millor que som capaços de fer i d'experimentar.
Els nous corrents de la neuropsicologia ens parlen cada cop més de l'estreta relació entre pensament i cos-salut. Entre , en definitiva , l'exercici de la nostra llibertat i les conseqüències que això tindrà en nosaltres mateixos i en els que ens envolten. Aquesta antropologia de la "integralitat" de l'ésser humà, que coneixem bé els que ens dediquem al món de la salut, és ben cristiana. El Jesús que salva, allibera i guareix , fa caminar endavant, dibuixa un nou futur a cada persona que es troba amb ell.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.