La crisi marca el Primer de Maig

Dimarts vinent, el Primer de Maig, tornem a celebrar el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores. Ben segur que per a molts serà la oportunitat d'un dia de festa i de descans o, fins i tot, -amb la possibilitat d'un pont- seran uns dies de sortida o de convivència familiar. Però, també hem de recordar que per a molts d'altres, més compromesos a nivell sindical o polític, o a nivell cristià, tornarà a ser una jornada reivindicativa.

Una jornada de lluita obrera que té una mirada cap al passat històric, tot commemorant la solidaritat dels obrers de Chicago del 1886 i la de les múltiples víctimes de la defensa dels drets laborals al llarg de la història. Però que també comporta una mirada cap al nostre futur. Potser en els darrers anys mai havíem celebrat un Primer de Maig tan carregat de sentit. Sobretot si tenim en compte que estem amb una xifra d'aturats com mai havíem tingut al nostre país i que s'està aplicant una nova Llei de Reforma Laboral sota un Decret Llei unilateral i sense cap mena de consens social.

No nego, de cap de les maneres, la necessitat que teníem d'una nova llei laboral per afrontar la profunda crisi econòmica que travessem, però també hem de reconèixer que aquesta nova llei ha reduït, i molt considerablement, els drets i les relacions entre un empresari i el seu treballador. Fins el punt que un contracte de lloguer d'un pis ara és més vinculant entre les parts que un pur contracte laboral que sembla que no té cap mena de compromís. A més a més, si li sumem les grans retallades econòmiques que s'estan duent a terme i que es faran d'ara endavant en el sector social, això encara agreuja més la situació per a moltes famílies i en molts camps, especialment en el sanitari, el de l'ensenyament i el de les pensions socials.

Com cada any, els Moviments Obrers Cristians de Catalunya i Balears i les Delegacions de Pastoral Obrera de les Diòcesis catalanes han fet públic un manifest de cara a la celebració del Primer de Maig. No es tracta d'un text incendiari sinó d'una reflexió seriosa i serena a partir de tot el que està succeint. En aquest text, ens recorden que: "Totes les mesures econòmiques, laborals i socials provoquen pèrdues importants dels drets dels treballadors i treballadores. Moltes famílies estan sent afectades en la seves relacions per situacions de tensió, angoixa, estrès, depressió, canvis de caràcter... Va augmentant el nombre d’aturats i aturades. Els joves miren amb molta inseguretat el seu futur. Cada vegada hi ha més persones abocades a la marginació. Algunes persones grans han de mantenir, amb les seves pensions, que moltes vegades són petites, la precarietat econòmica dels seus fills i néts. Hi ha famílies que han de renunciar a les seves vivendes perquè no poden pagar les hipoteques. Hi ha treballadors d’altres llocs que han de tornar als seus països d’origen per manca de sortides laborals i perspectiva de futur".

Però, sobretot, el més important d'aquest manifest són les propostes, diuen així: "Continuar denunciant totes les injustícies que atempten contra els drets humans dels treballadors i treballadores a partir d'actuacions que visibilitzin les víctimes de la crisi. Treballar allà on som (família, barri, lloc de treball, parròquia, moviments, associacions...) per crear xarxa de solidaritat. Tenir una actitud reivindicativa tant a nivell individual com col·lectiu davant les administracions que tenen responsabilitat de garantir els drets i el benestar de totes les persones. Sensibilitzar les persones que formem l'Església perquè donem exemple evangèlic des de l'austeritat, confiança, esperança, justícia, germanor, hospitalitat, amor fratern i acollida. Educar a un estil de vida auster, valorant les coses petites, sabent compartir el poc que tenim... amb el nostre testimoni en el dia a dia; i, a la vegada, amb la creació d'espais de trobada, de solidaritat i acollida: banc dels temps, bescanvi de coses, caixes de resistència, compartir bens, pedagogia del saber administrar, borses de treball, ajuda mútua...". Em semblen prou pràctiques.

Per acabar, només voldria recordar que, com molt bé han demanat insistentment el papa Benet XVI i el Pontifici Consell de Justícia i Pau, les mesures econòmiques dels diversos països han d'anar també acompanyades d'una necessària i seriosa reforma del sistema financer internacional.

Ah! I recordeu també que la Pastoral Obrera de Catalunya ens convida a una Vetlla de Pregària a les escales de la Catedral de Barcelona el proper dilluns 30 d'abril, de les 8 a les 8 a les 10 del vespre. Una manera de celebrar la vigília del Primer de Maig tan digna com anar a la manifestació. O les dues coses!