En el moment d’escriure aquestes ratlles no sé com acabarà tot aquest tema d’Eurovegas, però sigui quin sigui el seu emplaçament, hi ha unes quantes coses que ja s’han posat de manifest i que per tant ja són realitat, d’altres es mantenen en l’amenaça. Però queda clar què ens hi juguem tots plegats.
1.Està clar que el model econòmic d’especulació financera i immobiliària que va portar a la crisi continua sent vigent per a PP i per a CiU. De tot el desastre que patim, no se n’ha après res: l’especulació financera, la construcció desvinculada a la necessitat real d’habitatge, el desequilibri territorial, la dependència d’altri, la immediatesa del guany, la desregulació del capital, la progressiva desigualtat social, continuen sent un model vigent per a ells. L’Estat del Benestar no es pot mantenir, diuen, però el model econòmic que ha fet fallida, sí.
2.El sistema democràtic sí que sembla a punt de fer fallida. Com es pot prendre una decisió d’aquesta mena sense ni tan sols informar ni consultar la població afectada? Es tracta d’un projecte que recau en la zona més poblada de Catalunya, amb un impacte ecològic brutal i amb una activitat que molts considerem immoral, i que si es fa alterarà la vida i els projectes de mig país!
3.Els principis constitucionals desapareixen amb un sistema judicial nou: la llei s’aplica discriminadament en matèries laborals, d’estrangeria, fiscals, de protecció de menors... S’inclou desplaçaments de sòl públic. Deixem de ser iguals davant la llei. Les lleis sempre s’han fet d’acord amb els poderosos, però ara queda més clar que mai que qui paga, mana.
4.Mentre es retalla una vegada i una altra l’Estat del Benestar en matèries tan sensibles com l’educació, la salut i els serveis socials, desapareix el concepte de redistribució de la riquesa a través del sistema fiscal, que es reduiria sensiblement a Eurovegas. El sistema polític i fiscal deixa de protegir la gent. El patrimoni col·lectiu que també són els guanys socials i laborals aconseguits per la lluita de molta gent senzillament desapareix.
5.La sobirania, que avui va de boca en boca, deu ser un concepte purament de maquillatge i referit a Espanya, perquè a la pràctica, la sobirania de Catalunya (cultural, legislativa, econòmica...) es deixa sense inconvenient en mans d’un capitalista estranger que subvenciona l’extrema dreta dels Estats Units.
6.Els espais naturals que tant costen de preservar i de conservar desapareixen absolutament. Al Baix Llobregat fa molts anys que intentem preservar els aqüífers, la zona del delta... permanentment amenaçats per camps de golf, per macroprojectes del Barça, per ampliacions de l’aeroport...
7.L’economia s’externalitza. És a dir, durant molts anys un munt de llocs de treball estaran pendents d’una persona per a la qual Catalunya no és més que una inversió econòmica que haurà de ser rendible. Si d’aquí a vint anys el senyor Adelson decideix que per als seus guanys caldrà que Catalunya no recapti res fiscalment o que li paguin, qui estarà disposat a tancar el xiringuito?
8.El model “Benidorm” o “Orpesa” estètic, energètic, turístic, ciutadà, s’imposa. Com si aquestes experiències no haguéssin aportat corrupció a gran escala i no haguessin malmès definitivament el medi natural. O com si no ens féssin més depenents energèticament de tercers.
9.L’activitat que es du a terme és d’allò més edificant: joc i tot el que comporta entreteniment per a adults, és a dir, prostitució i droga. Uns efectes col·laterals que es barregen habitualment amb tota mena de màfies i que arriben amb la demanda expressa de desprotegir-ne menors i ludòpates.
10. Catalunya es privatitza: una extensa zona de 800 hectàrees passa a ser un país dins d’un altre país.
La crisi, doncs, no es vol combatre amb una forma d’actuar que ens faci més solidaris, menys depenents econòmicament d’altres, més protectors dels més vulnerables, sinó tot al contrari: el nostre sistema social, jurídic, democràtic, s’esberla. El mercat arrasa. Les persones no compten, ni la seva història, ni la seva voluntat. Confio que el projecte no tiri endavant, ni a Barcelona ni enlloc.
Mercè Solé és veïna de Viladecans
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.