Vés al contingut

Per uns han estat uns dies de vacances necessaris per desconnectar i descansar d’un trimestre llarg. Per molts en aquests dies també s’ha fet present la dimensió de les tradicions i els costums en les processons de Setmana Santa, les caramelles, les mones de Pasqua del padrí, etc. Tanmateix el més significatiu d’aquests dies pels cristians ha estat -i és- reviure el profund sentit religiós i espiritual que tenen. Aquestes tres dimensions: vacances, tradició i costums i sentit religiós configuren, amb diferents accents i intensitats, les diferents vivències de la Setmana Santa, uns hauran viscut més una dimensió, altres les altres.

Que som un país de tradició catòlica es fa en aquests dies, d’una forma o altra, evident. Els mes grans recorden encara les Setmanes Santes d’abans on l’element religiós era inevitable i gairebé inescapable: ambient de general gravetat, pel·lícules religioses, inexistència d’elements de diversió, etc... Sense tanta intensitat, els elements de la tradició es fan presents i s’obren debats sobre si les festes en l’espai públic han de tenir un sentit religiós, o sobre la visió de la Setmana Santa per part de creients i no creients. Tanmateix es parla poc del sentit profund que hi ha al darrere les tradicions. Pels cristians son uns dies amb un sentit profund, amb moments centrals per la nostra Fe, que segurament hem de saber explicar millor als cristians allunyats de l’Església i als no creients, més enllà de les respectables formes externes i costums. Les festes, a més a més de marcar el temps, són moments que permeten una vivència especial.

La Pasqua és sobretot llibertat i redempció. Els Israelites celebren en la Pasqua que Déu els va alliberar de l’esclavatge d’Egipte, i que varen iniciar l’Èxode, amb Moisès, quan van dirigir-se cap a la Terra Promesa, cap a un alliberament, marcat per l’Aliança amb Déu en el Sinaí. Aquesta existència nova no estava exempta de riscos i problemes. La Pasqua recorda aquella vivència de recobrar la llibertat per la voluntat del Déu únic. Per nosaltres els cristians també la Pasqua és alliberament. Crist va vèncer la mort, el límit darrer de la nostra condició humana en aquest món, i amb el seu sacrifici últim, per Amor de Déu, va esborrar el pecat de la humanitat, el nostre. Per aquest fet el pecat i la mort no tenen la última paraula, i Crist restaura la humanitat caiguda. La Resurrecció és el triomf de la Vida sobre tota forma de mort. Es per això que ens alegrem i fem festa, sentint-nos doncs lliures en el sentit més profund.

Durant la Setmana Santa i Pasqua les festes tenen un màxim sentit religiós i permeten als creients una vivència espiritual. Respectant totes les formes de viure les festes de Setmana Santa i Pasqua, no està de més remarcar la seva singularitat essencial per la vida cristiana.

Bona Pasqua!

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.