Diuen: tot va molt malament, Estem en una dura crisi que va per molt llarg. Encara hi haurà molt més atur. Hem estat a punt d’una absoluta recessió. Ara ja som en recessió. El que hem viscut trigarà molts anys a tornar, si torna. Cal fer retallades generals. La sanitat pública estava per sobre de les nostres possibilitats. Hem gastat massa i hem estalviat poc. Si us plau, tothom quiet, i no fem aventures que només poden empitjorar la situació.....etc. Així més o menys cada dia, en els diaris, en molts telediaris, notícies, converses, i discursos polítics ...
Mentre tant el sector del luxe en una recent fira que va fer a Barcelona va comunicar ala mitjans que és dels pocs sectors que guanya força, que no està en crisi. Cotxes de gran cilindrada i luxe, perfums preuats, fins i tot tapadores de serveis d’or.
En què quedem hi ha crisi o no hi ha crisi?. No ens està passant potser que els rics cada cop són més rics i els pobres cada vegada ho són més i molt més empobrit? No és potser el que fa pocs anys es comentava de molts països del tercer món i fins de la societat nord-americana?
A qui afavoreix aquesta por col·lectiva i pensem que també fomentada? No, certament a la gent que ho està passant malament. Si, a la gent que aprofitant la situació gaudeix d’un nou enriquiment. Hi ha qui s’està arruïnant i qui ha qui està acumulant fortuna.
Com que la por mai ha estat bona consellera val la pena lluitar en contra d’ella. I el primer pas es adonar-se qui la fomenta i per què. En gran part la fomenta en primera instància bastants mitjans de comunicació que cerquen el sensacionalisme. Però en segona instància la por afavoreix a tots els que estan fent les retallades, ja que sembla que restin justificades ja que les coses van tan malament. I en la instància decisiva la por afavoreix l’enginyeria financera que sempre en els moments de por troba l’oportunitat de fer els grans negocis.
En front del codi de la por hem de col·locar el codi de la confiança. Si la por retreu, la confiança estimula. Si la por porta al silenci, la confiança porta al debat. Si la por ens encongeix, la confiança amplia. Si la por provoca trencament, la confiança provoca creativitat. Si la por tanca els ulls al mals, la confiança mobilitza per la justícia. La por porta tristesa, desesperació, dubtes, retirada i mal humor. La confiança porta relació, connexió, amistat. solidaritat i canvi. Per alguna raó molt fonda Jesús quan es presentava als seus els deia: “soc jo, no tingueu por”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.