Rouco no vol atris dels gentils

Sempre s’ha acusat a la jerarquia eclesiàstica de tenir torticolis de mirar tant cap a Roma i massa poc cap a les seves diòcesis. La veritat és que els darrers anys la torticolis a Catalunya s’ha anat agreujant en alguns casos però no només per mirar cap a llevant, sinó sobretot cap a ponent; allò de que els galons els reparteixen a Madrid.

Aquesta paradoxa estràbica ve al cas per comentar el darrer llibre d’Enric Juliana, Modesta España, en el que dedica un interessant capítol als temes eclesials. El badaloní Juliana beu de dues fonts que sap complementar molt bé, les romanes cultivades en la seva època de corresponsal a Roma, i la realitat que ara palpa des de La Vanguardia a Madrid.

Tot i que el tema del llibre és molt més ampli, és de lectura recomanada pel breu però bon diagnòstic que conté sobre el que li ha passat a l’Església catalana els darrers anys; pel que ve de Roma, i pel que ve de Madrid. En aquest cas, diagnòstic sense estrabismes i amb la sempre envejada prosa de Juliana. Només criticaria que no cal anar repetint, com els agrada a alguns, que Barcelona “segueix sent la ciutat més laica d’Europa”. Està suficientment documentat que no és així.

D’una banda, descriu les causes d’allò que sempre s’ha dit que el pontificat de Joan Pau II no va entendre mai la realitat catalana, -que s’ajunta amb el fet que es van tallar d’arrel les vies directes que alguns catalans il·lustres, en particular montserratins, tenien amb el papat.

D’altra banda, en endinsar-se en el pontificat de Benet XVI, reconeix el gir en aquest tema, visualitzat amb la visita a Barcelona. Un canvi que respon a la perspectiva de la Secretaria d’Estat que reclama a la jerarquia espanyola “afinar millor el missatge” i els recorda que la “línia la marca Roma”. Aquí no hi ha vicepapas (i s’acaba la COPE de Losantos).

I en aquest punt és rellevant l’avís de Juliana de que “seria erroni inferir d'això el Vaticà ha efectuat un viratge 'procatalanista'. La Santa Seu seguirà tenint com a principal prioritat a Espanya la continuïtat i estabilitat de la monarquia catòlica i s'allunyarà de qualsevol factor que pugui alterar aquest fons històric. La novetat està en les formes i en l'estil. Hi ha alguna cosa nova en la mirada de Benet XVI. El desig de comprendre. La intel·ligència”.

Avís estratègic, doncs.

És cert que gran part dels petits capítols de la història amb els que Juliana il·lustra aquest anàlisi ja eren coneguts i publicats per ell mateix a La Vanguardia, especialment desgranats durant la visita del papa a Barcelona. Però Modesta España en conté de nous, fins ara desconeguts. Com el que el cardenal Rouco no va voler obrir l’Atri dels Gentils a Madrid.

“Una de les iniciatives més intel·ligents de l’actual pontificat”, diu Juliana, és l’Atri dels Gentils com a resposta al repte que té l’Església de “suggerir” y “atraure”, enlloc de dogmatizar. Així, en la seva primera etapa, com a prèvia a l’inici oficial a París s’estava preparant per la primavera del 2011 un debat a Madrid entre el cardenal Gianfranco Ravasi i el filòsof Antonio Marina, dirigit a un públic restringit i organitzat amb la revista catòlica Vida Nueva, però... “en tenir notícia de la iniciativa, l'Arquebisbat de Madrid va fer saber als responsables de Vida Nueva que un acte d'aquelles característiques no era del seu grat”. I es va acabar la història. Ara, el 17 i 18 de maig, Barcelona acull l’Atri dels Gentils amb els braços oberts.

I així, conclou: “Hi ha coses a Espanya que no tenen solució, i el caràcter visigòtic i intransigent d’una part de la jerarquia eclesiàstica és una d’aquestes”. I com a mostra remarca que “és interessant observar com l'Església exerceix avui a Espanya un paper important com a xarxa última de protecció social i, alhora, la jerarquia és incapaç de formular una reflexió pública sobre la crisi econòmica". Línia Juliana.