L'exèrcit silenciós de l'Església

En un recent simposi de la Fundació Claret, crec recordar que en Ramon Maria Nogués feia referència a "l'exèrcit silenciós de l'Església". Amb aquestes paraules, volia referir-se a tota la gran xarxa de treball social al servei de les persones més pobres i marginades. Tenia tota la raó. L'Església té una xarxa al servei de les persones que passen fam, que viuen en la pobresa més extrema, que es troben en una situació de marginació sense sortida. L'Església, en l'exercici de la seva missió més genuïna, en la seva caritas diària, ha teixit, sense publicitat, dia rere dia, un "exèrcit silenciós", testimoni des de l'acció diària de la bona Nova de l'Evangeli.

Entenc i comparteixo que l'Església no faci publicitat d'aquesta acció diària i capil·lar. Peró, de vegades, és tan silenciosa i discreta que amplis sectors de la població i l'opinió pública senzillament la desconeixen. De la mateixa manera, moltes persones desconeixen també un dels seus tresors "ocults": la doctrina social. Una doctrina cada dia més rellevant i significativa en el món en què vivim.

Així, entre una acció silenciosa i una doctrina oculta, per a molts, l'Església és una institució que només apareix en l'esfera pública en determinats àmbits de la nostra vida social i, molt sovint, relacionada només amb temes morals i de poder. Què podem fer per a què l'Església emergeixi en l'esfera pública amb tota la seva riquesa? Sé que la caritas i el compromís social de molts cristians no vol ni publicitat ni cap tipus de reconeixement. Ho sé i ho comparteixo. De tota manera, en una societat com la nostra en què els mitjans de comunicació i les xarxes són decisives en la formació dels nostres valors i de les nostres idees, si aquesta realitat de l’Església continua en el silenci, només restarà en l'imaginari de molts la visió d’una Església associada al poder, a la tradició i a la moral.

És aquest, el camí?