Vés al contingut

Dimarts passat a l’Aula Magna del Seminari hi hagué la lectura de fragments de les Confessions de Sant Agustí en el marc de la Missió Metròpolis, que té lloc en 12 ciutats europees, promoguda pel Pontifici Consell per a la Nova Evangelització. No pretenc resumir ni fer una crònica de l’acte, que va tenir molts elements destacables ni tampoc sintetitzar la Teologia agustiniana. Només voldria compartir què podem entendre que ens diu el Sant Agustí de les Confessions al mon universitari i intel·lectual d’avui. Es doncs senzillament escriure sobre el sentit que va tenir l’acte en el que vàrem participar.

Unes paraules sobre el desenvolupament de l’acte: En primer lloc va intervenir el Sr. Cardenal i Arquebisbe de Barcelona el Dr. Lluís Martínez Sistach, donant la benvinguda, parlant de Sant Agustí i contextualitzant l’acte en el context de la Missió Metròpolis. El Dr. David Jou va realitzar les diferents introduccions a les lectures del text agustinià. La lectura dels textos va ser realitzada amb la magnifica dicció d’Ester Romero i Francesc Figueras. Hi hagué també peces musicals amb musica religiosa de compositors catalans segle XX a càrrec del pianista Vicenç Prunés, que facilitaven la reflexió entre lectura i lectura. També s’anaven projectant en una pantalla algunes fotografies amb obres mestres de tots els temps sobre Sant Agustí i amb escenaris on transcorregué la seva vida. L’acte va tenir cura de tots els detalls... Es va repartir també l’Evangeli segons Marc editat per la Missió Metròpolis.

Anem al contingut: Abans que res dir que ja és prou significatiu que Sant Agustí (354-430) ens digui coses que siguin rellevants pel mon d’avui, quan va viure fa uns 1600 anys! Pensem-ho per un moment: Sistemes filosòfics de fa cinquanta o cent anys, que semblaven definitius, han quedat bastant obsolets i sembla que ja no connecten amb la contemporaneïtat. En canvi el text de Sant Agustí al que ens referim dona la impressió que podia haver estat escrit abans d’ahir. Més enllà d’estar ben escrita (Agustí era mestre de retòrica) alguna veritat deu tenir aquesta experiència interior quan se’ns fa tant comprensible i propera, no? Anem a comentar-ne algun dels aspectes clau:

El punt de partida de Sant Agustí és creure. Però no es tracta -com va exposar el Sr. Cardenal- d’una credulitat cega, sinó de la narració de la història interior d’una ànima en lluita. Una recerca de Déu que se’ns fa propera perquè es reprodueix en la història interior de moltes persones. El creure que ens presenta Sant Agustí no està oposat al comprendre. Ens exposà el Dr. David Jou com avui creure i comprendre es consideren antagònics en lloc de en un diàleg complementari. Entendre bé el dinamisme d’aquest diàleg és, pel Dr. Jou, un element crucial pel mon d’avui: En qualsevol ciència es comença per creure i quan es va comprenent es revisa el que es creu i així comprendre reforça el creure. La perspectiva d’Agustí és “creure per comprendre i comprendre per creure”. Un no pot anar sense l’altre. Per altra banda el camí del creure, sembla dir-nos Agustí, no està mancat de dubtes, neguits i dificultats, i pot ser, com va ser en el seu cas, una lluita interior.

Un segon aspecte és parlar amb Deu. Una part significativa de les confessions són l’explicitació d’aquesta experiència de diàleg. Un diàleg amb el Deu Creador, un diàleg que pren forma de diàleg personal. A més de pregària aquesta conversa amb Déu és també una recerca. Agustí parlava amb Deu, i al principi, neguitejat per qüestions vitals, per la seva experiència humana anterior, per les seves postures intel·lectuals, li semblava que Deu no l’acabava de respondre. Els seus neguits no s’esvaïen i seguia la lluita interior i aquesta recerca de Déu. Agustí tanmateix no va abandonar el diàleg amb Déu, va seguir parlant-hi.

L’experiència central de les Confessions tanmateix és la manifestació de Déu. Aquest Déu al que Sant Agustí parlava, en un moment donat va respondre. Aquesta és l’experiència de la conversió. A Milà Agustí va sentir una veu d’un nen que repetia les paraules: “tolle llege”, “pren i llegeix”, i va entendre que era una invitació a llegir l’Evangeli. Va obrir-lo i va llegir una pàgina i fragment a l’atzar: "Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs terrenals” (Rom 13: 13-14). Les paraules que Agustí va llegir es van manifestar en aquell mateix moment en la seva ànima, i de cop tots els seus dubtes i neguits es van esvair. És l’experiència de l’alegria i la satisfacció per la presència de Déu. Es una qüestió no només racional sinó d’estat emocional. “he trobat la veritat: la conversió, la joia , la pau”. Déu, a través de la seva Paraula, es va manifestar. L’ànima va canviar: “I es feu la llum dins el cor i Deu se’m va manifestar”. La llum esvaeix la foscor. La conversió és doncs una nova manera d’entendre la Paraula de Déu. Paraula que es manifesta dins l’ànima i es fa viva i real. El creure es veu reforçat per la comprensió d’una experiència transformadora.

Es tractaren en l’acte encara més qüestions, que exposarem breument, com la memòria.: “Vos éreu en mi” diu Sant Agustí fent referència a aquesta relació íntima amb el Deu que es manifesta també en l’ànima humana, i que Agustí identifica amb el Déu del seu record, inseparable de la seva autobiografia. Hi ha també la necessitat del bisbe d’Hipona de comunicació i de compartir l’experiència religiosa . I també com a resultat exposa la vivència de la joia i felicitat i la sensació de repòs de l’ànima, de connexió amb la dimensió de l’eternitat. Sant Agustí va fer moltes altres aportacions a la Teologia com se sap: la comprensió del mal, el Déu Trinitari... Tanmateix es pot entendre la seva religiositat a partir de la vivència d’una espiritualitat forjada amb el coneixement i experiència per una banda, i també pel contrast amb postures intel·lectuals i espirituals diverses del seu temps: els gnòstics, els hel·lenistes epicuris, els maniqueus, els arrians... el Dr. Jou va exposar com aquesta situació és molt semblant a la que es dona en el mon d’avui, que també té aquesta diversitat de postures, unes materialistes, altres amb sincrètiques espiritualitats variades, altres fonamentades en religions diverses. En aquest context del mon d’avui la recerca espiritual de la tradició cristiana, el creure i comprendre de Sant Agustí, es fan transparents i raonables.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.