En aquests moments de crisi què seria de la nostra societat, amb aquests percentatges d’atur tant elevats sobretot entre els joves, sense la família? Més enllà de tot sistema de protecció social, que lamentablement té les seves limitacions, la família acull i té cura de les persones. La família fa una funció insubstituïble. I se’n parla poc. Per altra banda com seguirien endavant moltes persones sense la xarxa d’institucions que els donen suport per qüestions ben elementals: aliments, roba, vinculació social... En temps de dificultats més que mai es fan presents les institucions.
Les institucions poden ser naturals, com la família, de voluntariat, però també econòmiques, socials, educatives o religioses... Hi ha institucions de tot tipus que fan la funció de cobrir les necessitats de pertinença i vinculació que tenim les persones. Però les institucions permeten sobretot una cosa molt important i insubstituïble: l’actuar col·lectivament. Els objectius de les institucions van més enllà del que pot aconseguir una persona per si sola, tenen finalitats i propòsits col·lectius, finalitats que només es poden assolir amb la cooperació dels seus membres.
Les institucions permeten també una altra cosa important com és la realització de les persones. Són un àmbit on s’aprèn a estar i a col·laborar amb altres, respectant unes normes, un àmbit on compartir inquietuds i projectes amb altres persones, on aprendre a servir i a mobilitzar-se per objectius col·lectius, on aprendre a assumir responsabilitats no pel bé particular sinó pel be de tots. Són en definitiva un àmbit per fer real un compartir efectiu. També un àmbit on aprendre a reconèixer les pròpies limitacions, corregir i procurar en el futur fer les coses millor. En definitiva un àmbit on aprendre i realitzar-se com a persona.
Hi ha també institucions polítiques, però aquestes avui semblen desbordades pels problemes actuals. Això ens hauria de portar a una reflexió: Per certa ciència social sembla que només les institucions públiques representin el bé comú que tindria la seva màxima expressió en l’estat, que estaria per damunt del bé particular o privat. Quan deuen estar canviant les coses quan avui gairebé tothom defensa la necessitat que hi hagi més emprenedors, que creïn empreses i donin feina a les persones! És a dir que el que era interès exclusivament privat sembla que va agafant matisos d’interès general...
La ciència social és deutora del pensar liberal en el que els agents socials són els individus i els seus drets. Encara fascina a alguns l’ideal del ciutadans lliures i iguals discutint a l’àgora els afers de la ‘polis’... Però la realitat és que les institucions, que articulen aportacions valuoses col·lectives, són un agent social sense el que no es pot entendre la societat d’avui. No es pot prescindir de les institucions que –com dèiem- són agents socials de primer ordre a reconèixer, estimular i també a protegir. Això no va en contra de l’estat, que amb recursos limitats, haurà d’establir regles de joc i arribar on la societat no pugui arribar, per garantir drets bàsics: igualtat d’oportunitats, benestar mínim per tothom, etc. Tanmateix les institucions, que articulen la iniciativa de la societat, són potser l’actiu més important per fer front a aquest context de crisi en el que estem. Sense cap dubte és el temps de les institucions.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.