Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Sé que ens trobem en una situació econòmica, política i social difícil. Sé que els nivells d’atur són importants, especialment en els sectors més vulnerables, Sé, a més, que ens manquen escenaris de futur que ajudin a orientar el nostre futur. Vivim un present precari, sacsejat per notícies contradictòries i comportaments pocs exemplars, on la banalitat, l’estultícia i l’egoisme semblen estar present una mica per tot arreu.
 
Estic convençut que els europeus vivim el final d’una època. Després de més d’un segle de pèrdua progressiva de poder, Europa ja no es troba en el centre de la política internacional i ja no és un actor decisiu en l’esfera internacional. Els fluxos econòmics que enriquien les nostres economies nacionals estan cada vegada més lluny de les nostres fronteres. La nostra incapacitat per construir una unitat política i econòmica europea es converteix en l’exemple de la nostra ceguera col·lectiva. Apareixen novament discursos ultranacionalistes i xenòfobs que recorden el pitjor de la nostra història europea recent.
 
La ultradreta i els moviments populistes que emergeixen una mica arreu són l’exemple de la por que s’està instal·lant al nostre continent. Una por que cada dia pren més importància, que immobilitza moltes persones i famílies, que frena inversions i projectes, que reclou el país en un estat d’apatia general i d’incertesa, que porta a la immobilitat i la desesperança.
 
Per vèncer les dificultats hem de vèncer el discurs de la por. I vencerem el discurs de la por si som capaços d’afermar el millor de la nostra tradició humanista, emprenedora, dialogant, democràtica, social i cristiana. Si som capaços, també, de projectar un model de convivència exigent i alhora solidari, innovador i més transparent, equilibrat i més cooperatiu, estalviador i rigorós.
 
També, per vèncer la por, ens calen relats d’esperança. Els mitjans de comunicació haurien d’assumir l’enorme responsabilitat que tenen en aquest context. Massa vegades només apareixen notícies negatives, escàndols, desfetes, misèries humanes que afavoreixen l’alarma i el desànim social. I, tanmateix, en el món, en el nostre país, en la nostra ciutat, en el nostre barri, dia a dia, trobem relats, fets i persones que ens apunten en una altra direcció. Els mitjans de comunicació haurien de fer-se ressò de moltes altres notícies que també existeixen i que potser ens ajudarien a imaginar que un món millor i diferent és possible.
 

Sortirem de la crisi si vencem el discurs de la por i oferim relats d’esperança i compromís.