Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La decisió del govern català sobre Eurovegas ni és fàcil ni és tampoc evident. D’entrada, sembla una mica arriscat afavorir la instal·lació d’un complex turístic assentat en el joc – i tot el món que se’n deriva- a tocar de Barcelona. Però també entenc que el govern hi  vegi una oportunitat per a la nostra economia, si són certes les informacions a la premsa que el projecte podria significar una inversió de 17.000 milions d’euros, 261.000 llocs de treball directes i un moviment de més de 5 milions de turistes.
 
La pregunta central que ens hem de fer és si acollir aquest projecte afavorirà el rellançament de la nostra economia i de l’ocupació, el nostre posicionament estratègic a Europa i el món i si, finalment, Barcelona i Catalunya hi guanyaran. Un complex d’aquestes dimensions, a tocar de l’aeroport i de la ciutat, ens donaran una nova dimensió internacional. Barcelona, a més de la ciutat dels Jocs Olímpics i dels congressos, del barri Gòtic i de la cultura, del mar i dels creuers, esdevindria també la ciutat europea del joc. La imatge del nostre país també quedaria afectada: la sucursal europea de Las Vegas. Així mateix, crec que hem de reflexionar sobre el tipus d’ocupació i els fluxos econòmics, financers, socials i culturals que generaria.
 
Tot i que el joc ha viscut un procés progressiu de desregulació al nostre país -recordem, per exemple, que fa vint anys els casinos no podien instal·lar-se al costat de les grans ciutats o que les instal·lacions de màquines escurabutxaques estaven sotmeses a major control- Catalunya i Espanya encara mantenen una legislació que el limita i el supervisa. D’altra banda, sembla que el magnat Sheldon Adelson, promotor del projecte, vol també modificacions en la nostra regulació en matèria laboral i social, exempcions fiscals i altres exigències per finançar finalment el projecte.
 
Entenc que el govern s’interrogui sobre la conveniència del projecte i, fins i tot, que el cregui oportú. Entenc també que els alcaldes del Baix Llobregat intueixin que pot ser una iniciativa interessant. Personalment, crec, després de contrastar-ho a fons, que no ens interessa. Catalunya hores d’ara ja és un dels països europeus amb més turisme i Barcelona de vegades sembla desbordada de visitants. El sector serveis és important –i sort en tenim, en aquests moments- però genera un valor afegit limitat i aquest projecte probablement comportaria milers i milers de llocs de treball en aquest sector amb gran precarietat. D’altra banda, associar Barcelona i Catalunya amb el joc –i tot el submón que arreplega- no crec que sigui un valor afegit que ens afavoreixi. Catalunya necessita ara més que mai invertir en empreses en el sector tecnològic, del coneixement, que ens aportin valor afegit, implicades amb la Universitat i les xarxes internacionals d’innovació. No ens cal més turisme, i molt menys el turisme del joc.
 
Fins aquí, algunes reflexions estrictament d’oportunitat econòmica, de posicionament de marca i d’estratègia. També ens cal, però, una reflexió moral que ha d’acompanyar sempre tota acció i decisió política: aquest és el millor camí per fer créixer el nostre país en totes les seves dimensions?  Las Vegas, icona del vici dels Estats Units, és una ciutat mig aïllada en el desert. Feliçment, Catalunya no és Nevada, Barcelona no és Las Vegas. Com ens afectaria com a país acollir enmig nostre “el paradís del vici”?
 
No, aquest no és el camí.