Vés al contingut

(TSKV / Eloi Aran) Diuen que, abans, quan hi havia acomodadors al cinema, si no els donaves propina et “xivaven” el final de la pel·lícula: “L’assassí és el majordom”. D’això, explicar el final de la història, en diuen “spoiler” que, segons la wiki, vol dir “malaguanyar”, desentranyar l’argument. Els spoilers solen donar molta ràbia, perquè no et deixen gaudir de la narració, t’espolien la necessitat de posar-te dins de la història, d’acompanyar als personatges o de identificar-te amb ells. Com identificar-te amb el majordom si ja saps que és un assassí?, Com riure un acudit si ja t’expliquen la gràcia?.


Doncs bé, Jesús és un gran spoiler, de fet, el més gran dels spoilers de la història perquè, en ell, tenim la revelació del darrer sentit de la Història, ell desentranya què és l’Home i qui és Déu, que no és poca cosa. Ara bé, el més curiós del cas és que aquesta revelació no és quelcom que ens impedeixi posar-nos en la història sinó que, precisament, és perquè coneixem què és el que val la pena de la Història, que no tenim excusa per malaguanyar la nostra petita i breu història quotidiana. Quin alumne no estudiaria les respostes a l’examen si tingués les solucions a ma? Doncs, com diu un místic castellà: “Al final de la vida te examinaran en el amor” (St. Joan de la Creu).


Ara s’atansa la Pasqua, que és la festa més gran dels cristians, aquella en que cada any es celebra el mateix i de la qual ja en sabem el final però, malgrat tot, la repetim una i altra vegada. On queda el “suspense” d’aquesta pel•lícula que ens atrau any rere any? Queda penjat en un misteri d’amor que no ens podem acabar d’empassar, suspès a la creu, on les autoritats suspenen la vida del pretensiós spoiler que diu ser el Fill de Déu i escoltar la seva voluntat. No podien tolerar que algú sabés el final de la pel•lícula, i que aquesta es resumia en un mot: Abba, Pare. Que aquestes dates siguin un homenatge i un seguiment del més gran spolier de la Història, per poder arribar al Diumenge de Pasqua i fer nostra la pregària anònima que alguns atribueixen a Sant Francesc Xavier:

No me mueve, mi Dios, para quererte
el cielo que me tienes prometido,
ni me mueve el infierno tan temido
para dejar por eso de ofenderte.

Tú me mueves, Señor, muéveme el verte
clavado en una cruz y escarnecido,
muéveme ver tu cuerpo tan herido,
muévenme tus afrentas y tu muerte.

Muéveme, en fin, tu amor, y en tal manera,
que aunque no hubiera cielo, yo te amara,
y aunque no hubiera infierno, te temiera.

No me tienes que dar porque te quiera,
pues aunque lo que espero no esperara,
lo mismo que te quiero te quisiera.
Tags

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.