El passat dia 16 de febrer es va presentar el Grup de Pensament Social Cristià (GRUPESC), amb un acte públic del qual se’n va fer ressò aquest portal i en el que vaig tenir la sort de participar.
L’acte, que va comptar amb les brillants intervencions dels economistes Joaquim Muns i Anton Gasol, va ser l’ocasió per debatre sobre l’actual crisi econòmica i financera i, en particular, sobre l’important document divulgat l’octubre passat pel Consell Pontifici de Justícia i Pau sobre aquesta qüestió. (En vaig oferir aquí un breu comentari).
El GRUPESC, promogut per Ignasi Farreres, economista i ex conseller de treball de la Generalitat, i presidit col·lectivament per Josep Maria Cullell, Josep Maria Carbonell i Francesc Torralba, és un grup informal que pretén reflexionar, aprofundir i divulgar el pensament social cristià en sentit ampli, tant catòlic com evangèlic.
Al meu parer i, així ho vaig dir en l’acte públic, aquesta és una molt bona notícia, una iniciativa a la qual volem contribuir des de Justícia i Pau en la mesura de les nostres possibilitats.
I és que estic convençut de la gran urgència de donar a conèixer un patrimoni tan extraordinari com és el pensament social cristià i, més en concret, la doctrina social l’Església, una aportació cultural de primer ordre en els actuals moments de crisi econòmica, on semblen reaparèixer grans interrogants sobre quines són els principis que haurien regir l’ordre social i econòmic, als quals s’ofereixen respostes ben contradictòries.
La doctrina social de l’Església, malgrat la seva profunda influència cultural i política, especialment a Europa, és tremendament desconeguda pels propis cristians. Una gran part dels creients observen sovint desorientats o confusos els debats socials i polítics contemporanis, sense saber que l’Església ofereix importants reflexions que il·luminen aquests debats i que donen respostes consistents, que dissuadirien a molts de sumar-se a causes o corrents ideològics poc fonamentats o no sempre compatibles amb l’ètica i la fe cristiana i els oferirien una clara orientació per a l’acció en favor del bé comú.
I això és paradoxal, perquè la doctrina social de l’Església no és una teoria particular seva sobre una determinada temàtica, sinó tota una visió global de la dimensió política, social i econòmica de les relacions humanes des de la perspectiva de l’Evangeli. De tal manera que la seva difusió no és una activitat complementària per l’Església, sinó que forma part integrant de la seva mateixa missió essencial d’Evangelització. És a dir, l’esforç de contribuir, amb l’anunci, la denúncia i la proposta, a fer possible que la realitat social es vagi conformant de manera coherent a la inviolable dignitat de la persona i els seus drets fonamentals, com a ésser creat per Déu a la seva imatge i semblança, i fer que les relacions humanes s’estableixin sobre la base de la justícia, l’amor i la pau.
Justament aquesta vinculació amb la missió de l’Església hauria de portar a totes les comunitats i institucions cristianes, des de les parròquies fins als bisbats, congregacions, monestirs, centres culturals, esplais, associacions, fundacions, escoles i universitats, entitats i moviments catòlics en general, a proposar-se l’objectiu d’integrar plenament en la seva tasca habitual l’estudi, la reflexió i la divulgació de la doctrina social de l’Església.
Per tot això penso que cal felicitar-se per aquesta iniciativa del GRUPESC i agrair-ho especialment a les persones que l’han promogut i la lideren, la majoria d’elles amb una llarga trajectòria vital de servei públic, i que mostren així la seva generositat per oferir el seu temps en favor d’una societat més justa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.