Sembla que la major part de les ordres i congregacions religioses viuen la disminució de vocacions amb confiança i pau en el Senyor. S’està passant del lògic neguit a una actitud més profunda de serenitat mirant especialment a la missió actual, aquella que portem entre mans.
També es cert que va prenent cos dintre l’Església aquella dita de que l’Església del futur és i serà “l’Església dels laics”. Veus molt autoritzades ja fa anys que ho venen dient i la realitat va per aquest camí.
Per tant, arriba la pregunta. Quina missió tindrem els religiosos i religioses en aquest futur que ja ha començat? Evidentment serem menys, moltes institucions passaran als laics, especialment en la seva gestió i la missió de servei apostòlic, i els joves que truquin a les nostres portes vindran especialment moguts per Déu per viure en comunitat els consells evangèlics.
Quatre em semblen les missions que en el futur tindrà la vida religiosa: lloança al Senyor, espiritualitat, missió profètica i missions de frontera.
Lloança al Senyor. El fet de consagrar-se a Ell és ja una lloança encarnada en persones i comunitats, signe de la presència de Déu. Aquesta lloança té un valor absolut en ella mateixa. S’expressa en la pregària personal i comunitària, la comunicació espiritual entre germans i germanes, i avui especialment en la joia i alegria de viure amb sentit.
Espiritualitat. El Poble de Déu demana persones consagrades a l’acompanyament espiritual tan personal com institucional. Saviesa, experiència espiritual, clarividència, capacitat de discerniment, serenitat... al marge de tota mena de poder.
Missió profètica. En els tres nivells del carisma profètic: denuncia, anunci i proposta. Els greus problemes socials, l’explotació humana, un laïcisme radical, el quasi mercat espiritualista, la crisi de determinats valors i la necessitat de una vida sostenible per a tots, demanen veus profètiques, lliures, humils i profundament connectades amb l’Esperit.
Missions de frontera. La història mostra com el Senyor en determinats moments ha inspirat grups religiosos consagrats per poder donar resposta a situacions noves. Això pot anar des de la inserció en zones perifèriques fins als llargs estudis bíblics i teològics que poden demanar tota una vida, passant per estar presents en aquelles zones del món més explotades i deprimides.
Uns canvis que ja es comencen a donar, que subratllen més la qualitat que la quantitat, que poden engrescar nous voluntaris i que seran de notable servei per l’Església del futur.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.