Qui va ser Francesc Sagrera

Francesc Sagrera (Breda, 1902- Moià, 1940) va ser un sacerdot escolapi, que malgrat la seva delicada salut, va desenvolupar un apostolat intens que va deixar una petjada profonda en tots els qui el van tractar i conèixer. Els seus deixebles (així és com els agradava autodenominar-se) vàren crear una fundació que porta el seu nom per donar continuitat en el mon d’avui al seu missatge i esperit. Aquesta fundació va iniciar fa uns anys el procés de beatificació d’aquest Servent de Deu, procés que està fent el seu curs a Roma, impulsada sobretot pel seu antic president el Sr. Isidre Prat. Queden ja molts pocs deixebles i son d’edat avançada. Aquests deixebles fa uns anys em vàren fer l’honor de nomenar President del Patronat de la Fundació. Escric sobre Francesc Sagrera a propòsit del trasllat de tota la documentació sobre Francesc Sagrera que estem fent des de la seu de la Fundació al nou arxiu provincial de l’Escola Pia. Aquesta setmana passada varem tenir la ocasió de visitar l’arxiu, amb el P. Josep Liñan –secretari del Patronat-. El P. Joan Florensa, arxiver provincial, molt amabement ens va mostrar totes les instal.lacions del nou arxiu i varem poder valorar la bona organització de la documentació i la bona feina que s’hi fa.

Sobre Francesc Sagrera s’han escrit vàries biografies (la del P. Solà, la de Josep Liñan, la de Carles Riera o la de Jaume Bayó son les més conegudes) També la Dra. M. Lidon Sanfeliu va realitzar la seva tesi doctoral sobre l’actualitat del seu pensament.

Presentem Francesc Sagrera: Es fa difícil sintetitzar en poc espai tota una vida, però voldria donar, per començar, unes pinzellades sobre qui va ser Francesc Sagrera i explicar també quina rellevancia crec que té per l’Església avui. Per presentar-lo, recullo algunes frases de persones que han parlat d’ell:

Mn. Pere Ribot, company de seminari, va dir de Francesc Sagrera que era… “Obert, generós, de paraula optimista, amb una humilitat natural que brollava de tot el seu ésser. La part espiritual i sobrenatural era encara més evident i més forta.”

Mn. Josep M. Aragonès va titular la seva reflexió: El P. Francesc Sagrera, formador, Mestre Ungit. Diu d’ell: “Allò que ell sabia ho vivia, i el que vivia en plenitud ho feia viure als seus alumnes, que de mica en mica, enduts pel corrent vital i vitalitzador del mestre, esdevenien deixebles seus, seguidors dels seus ensenyaments. Era un mestre que tot fent “savis” sabia fer i feia persones”…. “…sant ho era a tot arreu, també a classe amb els alumnes. Ell s’hi santificava i introduïa els seus nois al camí del seguiment de Jesús en la vivència de la seva humanitat. El P. Sagrera fou un mestre ungit amb el carisma de l’educador i amb la unció sacerdotal, que el va fer ministre de la caritat de Crist, l’urgí a ser-ne fidel seguidor i apòstol en be del poble que tenia encomanat”.

El P. Josep Liñan, un dels seus biografs més complets destaca d’ell algunes qualitats humanes: el sentit de la justícia i de la dignitat, l’elegància espiritual i la delicadesa, també que va ser forjador de ciutadans a través de la seva avançada pedagogia. Diu d’ell: “La seva espiritualitat era ferma, a l’estil de Sant Joan de la Creu, a qui cita explícitament, en les seves nombroses cartes.”… “El P. Sagrera em va impressionar des del primer dia pel seu equilibri, per la seva manera de viure, de parlar, de riure, de pregar, de dir missa. Tots els novicis el veiem sempre coherent. La seva mort em va impactar… …Vam veure la gent que pujava a resar quan estava de cos present”.

El P. Jaume Bayó explica en el principi de la seva biografia sobre el P. Sagrera: “Quan vaig decidir fer-me escolapi i li dic al P. Josep M. Torrent, aleshores Vicari General de la Diòcesi de Barcelona, exercint pràcticament de bisbe, em fa: -Si has de ser com el P. Francesc Sagrera, d’acord; si no no cal que t’en facis-”. El P. Bayó parla de l’home, el capellà, l’escolapi, l’educador, i del seu apostolat a través dels Cercles d’Estudis de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Diu del seu sacerdoci: “El P. Sagrera s’avançà al qui, al cap de bastants anys, P. Balducci, insistí en que d’acord que érem educadors i religiosos, però no podiem deixar de banda el sacerdoci, tant de cara els alumnes com de cara a la societat. Era tot un sacerdot!. Quan més exercí el seu profund sacerdoci fou, naturalment, en els dies de la persecució i bàsicament en un epistolari que vessa per totes bandes una espiritualitat pregona”.

El Dr. Carles Riera va escriure una biografia per infants i parlant en del P. Sagrera en primera persona diu: “…De mica en mica vaig descobrint el sentit de la vida: tot ho veig a través de Déu, comprenc, a poc a poc, com Crist és el centre de tota la creació.” “…El testament de Crist és l’Amor i amor vol dir perdó i oblit.”

Posem també unes paraules del propi P. Francesc Sagrera. Davant del dolor i la tristesa pels temps que li va tocar viure ell afirmava que volia com a sacerdot i educador: “Forjar homes de tremp i de caràcter, de conviccions fermes i arrelades, d’envergadura espiritual fortíssima, i que siguin alhora vertaders apòstols de la Veritat, abrandats de zel i ungits de la caritat evangèlica: llevat que fermentarà i infondrà un alè de vida nova a la gran massa de vida informe i inadaptada que és la societat present” (Agost, 1932).

Feta aquesta breu presentació ens podem preguntar perquè ens cal ara recuperar Francesc Sagrera. No es tracta pas d’idolatrar persones, però si de reconeixer i admirar els bons models que Déu ha posat en el nostre camí. El P. Sagrera és un model de sacerdot-mestre, de predomini dels valors de l’Esperit en la pedagogia i en la vida. Però, a més a més, i de forma molt interessant, Francesc Sagrera ens permet fer un pont amb l’Església més viva de la segona meitat dels anys vint i també dels anys trenta. Ens cal escoltar altra vegada la veu d’aquella Església i conèixer alguns dels seus ideals i propostes, que no es van poder realitzar del tot per tal com va anar després la història. Ens cal aquella veu per tenir més perspectiva i així, tal vegada, poder sortir de tants i tants plantejaments basats en esquemes massa influits pel que va passar després. Seguirem.