El PSOE i la senyera del “laïcisme”

Durant el mandat de José Luís Rodríguez Zapatero a la Moncloa, aquest va aixecar com a “senyeres” distintives de l’esquerra tot un seguit de reformes de caràcter moral amb l’objectiu d’acabar amb les “desigualtats”. Aquestes reformes en l’àmbit de la moral van provocar una reacció – en general- de la dreta, amb manifestacions nombroses i àmplies mobilitzacions. El PSOE va radicalitzar-se amb l’objectiu d’acontentar els seus militants més actius i laics i també, d’aquesta manera, amagar els dèficits en polítiques econòmiques i socials. El PSOE oblidava que existeix un gruix molt gran dels seus votants, simpatitzants i fins i tot militants que es troben ben lluny d’aquesta radicalització i que desaproven els matrimonis homosexuals i l’adopció en parelles del mateix sexe, l’ampliació de les lleis ja existents sobre l’avortament i la manca d’exigència de l’autorització paterna per a les menors, la paritat imposada i fictícia i altres aspectes que han estat a la base de l’agenda del Zapaterisme.

M’ha decebut novament que tant Rubalcaba com Chacón, en els seus discursos previs a la votació, hagin tornat a aixecar la senyera del “laïcisme” com a signe d’identitat del “nou PSOE”. Si el PSOE ha perdut àmpliament les eleccions passades ha estat precisament perquè un nombre molt gran dels seus electors se n’ha allunyat, no només per la seva incapacitat de resposta econòmica a la crisi, sinó també per radicalitzar el partit en posicions que responen potser a unes sensibilitats majoritàries en la militància, però que li fan perdre una part notable del seu electorat. Alçant novament l’agenda Zapaterista, anem altre cop a reviure les pàgines del vell PSOE laïcista que pensàvem ja definitivament enterrat amb la passada derrota electoral.

M’ha sorprès que aquesta senyera l’aixequés també en Rubalcaba, perquè ell representa una socialdemocràcia a l’estil Felipe González: més compromesa amb els sectors populars, més social, més centrada i il·lustrada. Espero que el seu sentit polític li faci veure que el PSOE només recuperarà l’hegemonia política si és capaç de convocar els ciutadans a un projecte que sumi i no exclogui i que ofereixi una alternativa econòmica, social i europea. Aquesta hauria de ser ara i avui l’alternativa del PSOE.