Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A Manresa hi ha una Comunitat de germanes que sens dubte han gastat i desgastat la seva vida pels malalts. Fa uns mesos es publicava un llibre, del Dr. Lluís Guerrero, que recollia la seva trajectòria de servei durant 125 anys a la nostra Ciutat; anys en els que han deixat una petjada molt important i entranyable en tots aquells als què van servir com a infermeres i com a companyes de feina a la Clínica sant Josep; com a educadores i formadores.

Entre els records de la seva història, en temps de vaques magres, no falten testimonis que expliquen com elles deixaven els seus llits i les mantes pels malalts. Tots recorden com cuidaven i que el seu anhel i preocupació sempre ha estat la cura dels mes necessitats.

Aquesta Comunitat de les Filles de Sant Josep, a dia d'avui està formada per 30 germanes, de les quals 20 tenen més de 80 anys, 12 estan impossibilitades i son absolutament dependents, i les que les cuiden no gaudeixen ni de grans forces ni de bona salut. Unes quantes d'elles han estat molts anys a América llatina i Àfrica, al costat dels mes pobres, i havent tornat al seu país, no gaudeixen ni de la paga mínima. Aquestes germanes, amb prou dificultats arriben a final de mes, i els resulta impossible disposar de l'ajuda que necessiten per manca de recursos.

Per què explico això? Perquè elles fa 125 anys van obrir a Manresa una casa que acollia a nenes de famílies molt necessitades i no només les educaven, sinó que les formaven i els buscaven feina per guanyar-se la vida. Més tard van tenir una residència de joves i finalment d'ancians, fins que la manca de vocacions i recursos les va portar a tancar-la. Aquesta estava ubicada al carrer Sant Miquel de Manresa (o Na Bastardes), és la que acollia aquestes obres seves, i estava a la venda –i a punt de ser comprada- i amb aquest diners les germanes podrien pal·liar d'alguna manera la greu situació econòmica que afronten.

No vull fer cap judici de ningú, però vull pensar que aquells que van okupar aquesta casa, ignoraven el danys que farien amb aquesta okupació.

Només vull convidar-los a que m'acompanyin a visitar les germanes. Sé que ells reivindiquen justícia per als més pobres i desfavorits, potser si les veuen, s'animen a donar-les un cop de mà en les seves grans limitacions de forces, de salut i d'anys, i segur, segur, que ajudant-les se senten una mica millor.

Com que crec que no sabien a qui estaven atacant amb el seu acte, la meva indignació es continguda. Ara que ho saben, espero que prenguin mesures valentes i decidides, com són de valentes i decidies les seves reivindicacions, perquè el que no està bé de cap manera es que aquells que reclamen justícia, drets humans, dignitat i respecte acabin robant el pa dels mes febles.