El Cardenal Newman i l'Educació Superior Catòlica

Benet XVI va beatificar el 2010 el Cardenal i Servent de Déu John Henry Newman (1801-1890). El cardenal Newman va ser una figura molt rellevant del pensament i la Religió anglesa del segle XIX. Fou un pastor anglicà que, després d’intentar restaurar l’Església anglesa amb el retorn a les creences i formes de culte tradicionals de l’Església, es va convertir al Catolicisme el 1854. Va ser nomenat Cardenal per Lleó XIII i va facilitar la fundació de la Universitat Catòlica d’Irlanda (l’actual University College de Dublín, la universitat més gran d’Irlanda). El Cardenal Newman es va traslladar a Dublín com a Rector on va fundar la “Literary and Historical Society”. Entre les seves moltes i valuoses aportacions intel·lectuals ens interessa destacar una contribució molt significativa, com va ser entendre en ple segle XIX, la importància de l’Educació Superior Catòlica, expressada en el seu llibre potser més significatiu “The Idea of a University”.

Un primer element que ens sorgeix en interpretar l’aportació de Newman és la necessitat de prendre consciència de que les universitats van néixer com a escoles catedralícies a les ciutats de la baixa edat mitjana a Europa, esdevenint centres d’educació superior no nomes pel clergat, sinó també pels laics. La Teologia s’estudiava al costat de les Matemàtiques i la Retòrica entre d’altres disciplines (el “Trívium” i el “Quadrívium” de les escoles monàstiques carolíngies, que remeten als fonaments de l’ànima europea). Les primeres professions (Teologia, Medicina , Dret,... ) naixeren en aquelles primeres universitats catòliques europees. El nom d’universitat deriva precisament del nom del seu estatut legal, que es constituïa com a associació d’estudiants i professors amb característiques d’autonomia respecte altres institucions del seu temps. D’aquí venen alguns trets de la universitat com la idea de comunitat acadèmica, d’elecció democràtica del rector, de llibertat en la recerca de la Veritat, etc... Amb els segles moltes de les universitats es van convertir en reials i després en estatals. Tanmateix no es poden oblidar els orígens, encara que avui dia moltes persones, dintre i fora la Universitat, no en siguin conscients. Recuperar aquesta consciència és el que feu Newman en un debat obert amb la Universitat Moderna del seu temps. La Universitat Moderna havia evolucionat cap al professionalisme i l’especialització científica, basant-se en el dinamisme de les ciències positives.

En aquest debat, Newman va discutir la idea que les ciències materials facin, per si mateixes, l’home moral. És a dir que el coneixement per sí mateix, no fa l’home millor. No es pot pretendre 'tallar el granit amb fulles d'afaitar', o 'amarrar una embarcació amb un fil de seda', escrigué Newman, fent referència que no es pot esperar que amb instruments delicats, com són el coneixement humà i la raó humana aplicada a la ciència, es pugui lluitar contra gegants que tenen una gran força, com són la passió i l'orgull de l'home. Calen doncs els instruments adequats i, a més, fortes conviccions reforçades per un intel·lecte sòlid que guiï la voluntat i desenvolupi el caràcter per assolir èxit en aquesta tasca. En aquest punt ens recorda molt a un contemporani seu, el nostre Balmes (queda pendent parlar-ne en algun article).

Un altre aspecte important en aquest diàleg amb la universitat moderna és la importància de l’ensenyament de la Teologia, que Newman va definir (referint-se a la Teologia Natural o coneixement de Déu) com la més alta Ciència. L’exclusió de la Teologia de la Universitat nega la voluntat declarada per la Universitat d’assolir un coneixement universal (“Universitas” també té aquest significat). El coneixement per Newman és un tot, la Veritat religiosa no és només una part, sinó una condició de coneixement general. Per Newman, es clar que les Ciències contenen veritat, en el “fragment” (per dir-ho amb una paraula comprensible avui) hi ha reflex de la veritat, però per tenir tota la Veritat no n’hi ha prou amb el fragment, es requereix la consciència de totalitat i la condició de la Veritat mateixa.

Altres aportacions no menys importants del Cardenal Newman foren: la insistència de l'harmonia entre fe i raó, la importància del compromís apassionat i ardent amb les Veritats Catòliques , la recerca de la virtut dins d'una cultura Catòlica, i les formes que ha de tenir una correcta assimilació del pensament provinent de fora de la tradició Catòlica. Totes aquestes idees forjades per Newman van tenir una notable influència en el món Catòlic Universitari Europeu. A nosaltres ens poden servir avui per revisar la identitat i la missió de les nostres institucions d’Educació Superior.