Vés al contingut

Fa uns dies a la FNAC de l'Illa Diagonal de Barcelona es va fer la presentació del disc BLANC, del compositor Bernat Vivancos, editat pel nou segell Neurecords. La presentació m'ha confirmat el que l'audició del disc ja m'havia posat de relleu: ens trobem davant un projecte musical, discogràfic, tècnic de primera categoria. Tant Bernat Vivancos, compositor, com Santi Barguñó de la discogràfica Neueurecords, han parlat d'espiritualitat i d'ètica; per això, i per la gran qualitat del producte en faig aquí referència.

La música: Bernat Vivancos és un compositor de menys de 40 anys, format a París i a Oslo, exescolà de Montserrat i actual director de l'Escolania, professor de composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya. El disc recull obres vocals, per a cor a Capella de temàtica religiosa. La seva música vocal, com ell la defineix, és vertical , perquè l'espìritualitat no és només horitzontal. Però n'hi ha més. És una música trascendent, que per la seva sonoritat, harmonies i desenvolupament ens situa emocionalment en un àmbit inabastable, que mai no es clou, que resta obert. Es música contemporània que genera emocions, que, tot i responent a conceptes i idees, no és estrictament conceptual. Que parla al cor de les persones i les transporta, si son capaces de fer un mínim de silenci interior, cap a la "ciutat dels àngels", com es diu en un comentari del mateix disc.

El disc: Enregistrat a Letònia pel Cor de la ràdio letona, és d'una qualitat inusual. Musicalment parlant, per la flexibilitat i l'adequació de les veus a l'esperit de les obres. Però també per un enregistrament de gran qualitat tècnica que reprodueix la sensació sonora que rebriem si estéssim situats al centre d'un espai al voltant del qual estiguéssin disposats els cantaires del cor. La música ens envoltaria i sentiriem les veus moure's al nostre entorn. Això és possible gràcies a 'enregistrament en "surrond 5.1".

Santi Barguño parlava d'una aposta ètica: davant un mercat amb música "condensada" en MP3, amb enregistraments ràpids de baixa qualitat, donar-se temps , investigar sobre còm el so pot arribar a l'oient, fer un producte bell en tots els seus aspectes.

El mateix disc i també l'acte de presentació m'han generat algunes reflexions. Ens trobem davant d'una generació jove, sense complexos, que no es deixa engolir pel ritmes trepidants dels mercats, pel diner senzill, pels productes "standard". Que no té por de l'espiritualitat, ni de la religió, en aquest cas, clarament cristiana. Que unifica emocions, experiència sensible i contingut trascendent utilitzant mitjans, llenguatges, clarament contemporanis.

Pel que fa a la música religiosa, Bernat Vivancos ja fa anys que està bastint un món propi de sonoritats que, sense tallar amb la tradició, utilitza un llenguatge contemporani. És un món on probablement els amants del zen s'hi trobin tant a gust com aquells cristians que en el gregorià troben una sublim expressió de la relació de l'home amb la divinitat. Vivancos fa música coral, música sinfònica. Seria una gosadia pensar que també té molt a aportar en l'àmbit de la música litúrgica?

Una recomanació final: escolteu el disc en un ambient propici. Amb bona qualitat de so. Amb una llum i en un espai adequat. Tanqueu els ulls... i veureu com la pregària pel món, pels temps actuals, pel desconcert que vivim, flueix pacíficament i fonda.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.