Fa pocs dies varem poder gaudir d’una nit temàtica a TV1 sobre la vida i obra del Cardenal Vicente Enrique y Tarancón. Una minisèrie de dos capítols, seguit de debat i d’un documental. La coproducció de TVE i RTVV va aconseguir un 18,2% de share amb més de 3 milions d’espectadors de mitjana. Líder d’audiència i exemple de la feina que ha de fer la televisió pública. Es pot recuperar aquí.
Malgrat que vaig viure la transició quan només tenia divuit anys guardo encara records nítids i entranyables d’aquells anys. No sé honestament si els dos capítols de la sèrie són capaços de retratar el personatge i la seva època, però si que apunten a tres dades que son indispensables per recuperar la nostra memòria eclesial:
1) Amb Joan XXIII i el Concili Vaticà II, aviat farà 50 anys de la seva convocatòria, l’Església Catòlica comença un procés d’allunyament i de qüestionament del règim franquista i del nacional-catolicisme imperant a Espanya. Roma, abraçada a les democràcies cristianes europees i a la Gaudium et Spes, qüestiona una dictadura militar tot i que oficialment es defineix com a catòlica. De l’alè del Concili i de les instruccions de la Plaça Sant Pere s’empeny a una Església espanyola a un trencament suau amb el règim i a promoure un sistema polític en consonància amb l’entorn europeu. En aquest sentit crec important reconèixer el paper positiu i de conciliació que va jugar l’Església durant la transició.
2) La tasca de guiar aquest procés de transició eclesial, que afavorirà també la transició política espanyola, és liderada pel Cardenal Tarancón, amb aliats incondicionals com el bisbe Añoveros, l’arquebisbe Yanes o el Cardenal Jubany, amb una forta oposició eclesial interna –la sèrie recorda el paper del bisbe Guerra Campos- i política. Una transició que té el suport de la Santa Seu durant el papat de Pau VI i que acaba amb Joan Pau II. Entenc que l’acceptació immediata de la seva renúncia, per motius d’edat, del tot inusual, l’any 1981, representa l’inici d’un tomb històric de l’Església espanyola.
3) Les transicions s'emporten sempre els mediadors que acostumen a ser els millors. Pel paper eclesial i polític que va jugar el Cardenal Tarancón sorprèn el silenci d’aquests darrers vint anys sobre la seva persona i en especial per tot allò que va representar. En aquests anys sembla que el sector eclesial derrotat durant la transició hagi pres el control esborrant una sensibilitat eclesial clau en molts sentits en la nostra història recent.
Aquesta minisèrie ens ha permès recordar aspectes de la nostra història recent, històries que per a les generacions més joves semblen impossibles, records, per a la meva generació, llunyans però encara ben vius. Als anys 80 l’Església a Espanya va fer un tomb i la pregunta que em queda és molt senzilla: el pèndol sembla haver fet ja els seus cent-vuitanta graus?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.