El mes de maig moria Martí Amagat, capellà de Girona i membre del Fòrum Joan Alsina. Un persona que ha deixat petja allà on ha passat. La família volia dir unes paraules a la celebració igual que demanà al Fòrum fer el mateix. Davant la negativa del bisbe a cap intervenció, al final es va poder consensuar la intervenció de la família i d’un membre del Fòrum.
La celebració, per uns, digna d’un capellà, per altres, no és això el que li hagués agradat, en aquells moments, a en Martí ni a la família ni als companys del Fòrum.
El Fòrum Joan Alsina, el mes de setembre, va anar a parlar amb el bisbe demanant que en els funerals dels capellans no es continués fent tal com es va fer en la mort d’en Martí on el bisbe no volia deixar parlar a la família ni als amics ni al Fòrum a part de tota la faramalla de la celebració amb bàculs i mitres i capellans revestits a l’altar, signes com són de poder i autoritat. (”Pel que fa a la intervenció dels capellans, sí que vaig manifestar recels i reticències –ens va dir–, però no pas per imposició d’autoritat, sinó per evitar la classificació i la divisió entre el clergat, per no qualificar alguns com a capellans de primera i altres de segona classe, cosa que sí que vau fer vosaltres”).
El Fòrum li va expressar al bisbe que en la propera ocasió sigui sensible a la família (que els capellans també en tenim), sensible als amics que ens coneixen i que sigui flexible a les circumstàncies que es donin a cada moment. Hi ha moments que val més una paraula amiga d’un que et conegui i una celebració senzilla que no pas això que es fa.
El bisbe no va pas mostrar cap mena d’acolliment a la nostra reflexió i petició. Ans al contrari, ofès ens va dir que “si del que es tracta és que el bisbe no sigui present als enterraments (si no pot presidir-los no hi pot ser) cal que cada capellà que ho desitgi m’ho manifesti personalment i davant del notari diocesà fixarem les condicions i els detalls de les celebracions”, i sabent que hi ha comunitats que no són fidels a la litúrgia romana ens continuà dient que “pel que fa a la Litúrgia, aquesta és la que hi ha i no n’hi pot haver d’altra. És única i uniforme per a tota l’Església, perquè així manifesta la comunió universal i no s´hi pot canviar res, no es pot tocar ni una coma”.
Per la nostra part, dit està el que li vam dir i que tothom actuï amb consciència. Voldria acabar amb les paraules que en Fèlix, company del Fòrum, va dir en el funeral:
“Martí, les nostres paraules queden curtes davant la teva figura, la teva vida i la teva lluita. Persona sempre en recerca, sense creure’t mai en possessió de la veritat. Perquè com deia el teu admirat Cardijn: “Una veritat només és veritat quan és viscuda”.
Compromès, des del començament, amb la classe obrera, en la JOC i l’HOAC, en les barraques de Montjuïc, patint l’infortuni dels immigrats. Revivint sempre el Veure, Jutjar i Actuar de la Revisió de Vida. Amb esperit de líder i pastor, mai per damunt, sempre al costat. Amb criteri i paraula clara i compromís social transparent.
Martí, tenies una fina i profunda sensibilitat humana, que traduïes en poesia, de versos àgils i florits (....). Tenies el do de la paraula i del missatge, missioner dels nostres pobles i ciutats, tocant el cor de les persones, assenyalant Jesucrist com al més gran valor (....)
Sempre motivat per l’Evangeli, et senties identificat del tot amb l’esperit del Concili Vaticà II: Els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes de les persones, tenien un lloc cabdal en el teu cor de cristià.
Mogut per aquests principis vas ser un dels creadors del Fòrum Joan Alsina, treballant en la comissió durant deu anys. Encès per la fidelitat a la teva vocació, et preocupava l’escassa renovació de la vida i la missió del capellà i la situació dels companys sense l’exercici del ministeri.
Perquè estimaves l’Església, eres un defensor de la llibertat d’expressió, dintre i fora d’ella. Crític amb l’ostentació, el poder i l’autoritarisme d’una part de la jerarquia. Somniaves i maldaves per una Església de germans, cadascú en el seu lloc, però tots iguals, ni superiors ni inferiors. Volies una Església que s’encarna i pateix amb el poble. Una Església bona nova, més fidel a l’Evangeli que a les lleis. No t’empassaves l’Església de Constantí, sinó que combregaves amb l’Església de Jesús de Natzaret (....)”
Ramon Masachs és capellà a la comunitat de Poblenou de Pineda de Mar
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.