Jesús, una infància sense edulcorants

Assegut en un banc de la capella del convent de Sant Damià, a prop d’Assís, contemplo una reproducció del famós Crist crucificat. L’entorn propicia el sentit de la intimitat, nodrit per la bellesa i la petitesa. Abans d’arribar-hi, quedo embadalit per la màgia dels colors tardorencs que brollen d’una vegetació abundant. La famosa creu representa una radiografia de la vida de Jesús. Hi ha dolor i mort, però no en constitueixen la darrera paraula. Faig un exercici de tornada al passat, fins a arribar a la infància del crucificat, motiu essencial del Nadal, festa que avui celebrem. Tenim la tendència d’edulcorar el passat. Amb tot, intento submergir-me, com en un viatge pel túnel del temps, en les claus evangèliques de la infància de Jesús, una infància gens fàcil: marginació, persecució, fugida, pobresa... Jesús, essència pura, no es deixa esquitxar per aquests esdeveniments que, a qualsevol de nosaltres, ens marcarien negativament. No hi ha un passat idíl·lic, sinó una vivència que transcendeix els límits de la situació concreta, difícil, dura, des de la mateixa genealogia que presenten Mateu i Lluc. Entre tots dos s’observen grans diferències, atribuïbles als destinataris dels seus escrits, però no pretenen amagar a la llista noms de reputació dubtosa, de reconeguts personatges gens recomanables, com els bastards Fares i Salomó. S’hi inclouen quatre dones, fet poc freqüent a les llistes de l’època. Tamar, que es presenta com una cortesana, i Rajab, prostituta de professió. Es recorda que Salomó va ser engendrat per David de la dona d’Uries, subratllant així el crim i l’adulteri del rei. No es purifica la llista. No hi ha engany ni maquillatge.

Les figures parentals de Jesús adquireixen perfils propis. Els plans de Déu introdueixen en la vida de la parella dificultats rellevants. Josep pensa repudiar en secret la seva esposa, perquè està embarassada abans de viure junts. En somnis, comprèn el que passa i accepta les indicacions de l’àngel. Mesos després, Maria i Josep estan de viatge per empadronar-se per complir l’edicte imperial. Jesús neix a la perifèria, perquè a la posada no hi ha lloc per a ells. Pastors i savis celebren el naixement del nen, però els poders establerts, en canvi, reaccionen amb violència. Una altra vegada, en somnis, Josep decideix fugir a Egipte per salvar Jesús d’una mort segura, que sí que tindran els anomenats innocents. Emigren a un país estrany. Maria recorda que Simeó li anuncia que una espasa li travessarà l’ànima. Josep, a través del llenguatge dels somnis, torna d’Egipte i s’instal·la a Natzaret, poblet d’una zona marginal. Quan Jesús compleix dotze anys, acompanya els seus pares al pelegrinatge anual a Jerusalem. Quan tornen cap a casa seva, després de buscar-lo a la caravana, no el troben ni entre parents ni amics. Tornen enrere, com pares angoixats que han perdut el fill. Després de tres dies de recerca incessant, el troben. Jesús continua sota la seva autoritat, però deixa veure que la seva missió transcendeix l’àmbit familiar.

En el triangle familiar de Jesús, no manquen fets dolorosos i traumàtics, però existeix amor i espiritualitat. No es deixen apressar pels esdeveniments, malgrat que els viuen a fons. La biografia és una referència, però no té perquè ser una presó. En cap cas Jesús es mostra com a víctima inevitable d’un passat traumàtic. Així s’entén més bé la frase de la carta als Hebreus: «Ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar» (4,15). Bon Nadal als meus lectors! Sense edulcorants.