Bon viure, bon conviure

Moltes veus, sovint silenciades, ens ho deien: la presumpta racionalitat del sistema en què hem crescut ha estat devastadora amb les persones i amb el planeta, i ara la crida és a refundar la humanitat mà a mà, poble a poble, i començar a treballar per un futur que només podrem crear en la mesura que plantem noves llavors per fer créixer nous fruits. Alguna de les noves llavors que anhelem les descriu l’Agenda Llatinoamericana 2012, que té per lema “Bon Viure, Bon Conviure”. És l’Agenda, en certa forma, de la utopia, però que ens convida a reflexionar sobre la inviabilitat del sistema actual i els nous camins que hem de crear. De fet, la utopia indígena del Sumak Kawsay, que vol dir “Bon viure” en quítxua, és senzillament aquella saviesa que la humanitat necessita recuperar enfront de “la bona vida” que ens proposa el sistema capitalista, i que és el reflex de la dita “pa d’avui, gana per demà”, i sobretot, reflex d’una realitat insultant del pa en abundància per a pocs i la gana extrema per a molts. Aquest és el planeta que volem? És conscient la humanitat que camina cap a l’autodestrucció si no canvia el rumb?

L’Agenda, cada any, l’hem d’explicar i no ens cansarem de fer-ho. Ens pregunten: “Serveix per pagar alguna cosa? Es recullen diners per alguna causa?” La causa és la comunicació. Tots els canvis, petits o grans, són la suma de l’acció més la comunicació. Si algú fa un gran pas, però en silenci, no provocarà que d’altres s’hi afegeixin. Per això, la comunicació ha d’anar de la mà de les causes justes i generar canvis en la mateixa direcció. Cal recordar cada any que l’Agenda ha esdevingut un autèntic mitjà de comunicació i expressió de les veus que fa temps reivindiquen un canvi de sistema, i defensen la necessitat (o ja urgència) d’una altra política, d’un nou compromís amb el planeta, d’una mirada renovada de Déu i la religió… De fet, aquests han estats alguns dels eixos dels articles que amb l’Agenda, impulsada per Pere Casaldàliga, es difonen de Llatinoamèrica cap al món, en diversos idiomes.

Pere Casaldàliga, a la presentació de l’Agenda Llatinoamericana, n’explica el sentit i el lema: «Bon viure, bon conviure», perquè la vida humana, perquè sigui digna, ha d’anar de la mà d’una bona convivència. Casaldàliga, profeta d’avui de les causes justes i de l’esperança, ens recorda que som corresponsables perquè el món sigui just i fratern, a fi que tots hi tinguem cabuda i tots hi puguem conviure. Diu Casaldàliga: “Jesús de Natzaret, profeta de la Utopia més gran («que siguem bons com Déu és bo, que ens estimem com Ell ens va estimar, que donem la vida per les persones que estimem»), va promulgar, amb la seva vida, i amb la seva mort i la seva victòria sobre la mort, el Sumak Kawsay del Regne de Déu. Ell és personalment un paradigma, perenne i universal, del Bon Viure, del Bon Conviure, del Bon Morir.» A l’Agenda, Casaldàliga defensa una vida digna per a totes les persones i tots els pobles, “contra la bona vida insultant, blasfema, d’una minoria que intenta ser i estar tota sola a la casa comuna de la humanitat”.

Més vigent que mai, l’Agenda 2012 ens fa aquesta crida: som allò que estimem, allò que fem, allò que somiem. Personalment, crec que ens podem sentir petits enfront de la immensitat dels problemes del món, però prenguem consiència que la suma de totes les nostres petiteses pot ser immensament transformadora. El problema és que sovint no ens ho creiem prou. Contagiem-nos, un any més de l’esperit de l’Agenda Llatinoamericana i de la profunda saviesa evangèlica del seu inspirador, Pere Casaldàliga.

Maria-Josep Hernàndez és periodista