El proper dia 9 de desembre ens podem jugar el futur dels propers deu anys d’Europa. La cimera de caps d’estat ha de cercar el camí per assegurar una major integració política, econòmica i social d’Europa. Com he repetit en diverses ocasions el futur d’Europa en un món multipolar en el que només representem el 7% de la població mundial passa per una major integració i cohesió del continent. Tot pas enrere pot ser molt negatiu.
Durant la setmana passada algunes veus franceses tornaven a encendre el “chauvinisme” estret tot recordant les confrontacions bèl·liques entre França i Alemanya des de Bismark fins a Hitler. D’altra banda, l’antic Canceller alemany Helmut Schmitd, una de les veus més respectades d’Alemanya, criticava obertament algunes decisions d’Àngela Merkel i recordava que la unitat alemanya està decisivament vinculada a la unitat d’Europa i que la cooperació entre el centre i la perifèria d’Europa és un factor clau de l’èxit del projecte europeu.
Es parla que el dia 9 podria obrir-se la porta d’un nou Tractat de la Unió, o almenys, d’un nou Tractat pels països membres de la zona Euro. Moltes vegades s’ha dit la Unió Europea és un Objecte Polític no Identificat. La UE no és un estat, no és una federació, no és tampoc una confederació. Ens trobem a mig camí entre una confederació i un organisme multilateral d’integració regional. És cert, aquesta ambigüitat ha estat important per cobrir una etapa. Ara, però, ens cal un pas més endavant i obrir una nova etapa i passar a una confederació d’estats sobirans en procés de convertir-se una federació de nacions dintre d’un estat europeu.
Aquest, al meu entendre, és el projecte pels propers vint-i-cinc anys. La reunió de dissabte vinent hauria d’assenyalar aquest nord. Ens hi juguem el futur.
Tags
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.