×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Atur, amb més de quatre aturats per cada lloc vacant; nens i famílies que viuen en la pobresa; dèficit nacional insostenible i un deute cada vegada major; creixent bretxa social per la riquesa; molt lent creixement econòmic , tensions econòmiques que divideixen i polaritzen més la nostra nació i la nostra vida pública; augment de la por, la incertesa i la inseguretat; perjudici major a la gent més pobra dels llocs més pobres del planeta i un estancament econòmic que restringeix la creativitat, la iniciativa i la inversió.

Aquests són, de manera esquemàtica i sumària, els costos humans d’una economia fracturada, referits en aquest cas als Estats Units però que bé podria referir-se al nostre país ja que malauradament compartim tots aquests problemes o costos.

Aquesta descripció és extreta d’una declaració de l’episcopat nord-americà. El bisbe president del comitè de Justícia Nacional i Desenvolupament Humà, va fer pública la declaració Costos humans i desafiaments morals d’una economia fracturada, amb motiu del dia del treball (que allà celebren el setembre).

La declaració no es limita a l’anàlisi de les conseqüències i a com pal·liar-les, sinó que també n’assenyala les causes tant les econòmiques com les ètiques, tant les institucionals com també les personals.

L'economia –explicita el document- és una interacció increïblement complexa entre mercats, interessos, institucions i estructures en mans de gent que pren innombrables decisions sobre la base de diverses obligacions, expectatives, intencions i opcions. A continuació enumera aquestes falles:

  • Les institucions financeres que se suposaven responsables, no ho van ser. Algunes van buscar guanys a curt termini i van ignorar les conseqüències del llarg termini.
  •  Alguns individus també van prendre decisions irresponsables, deixant que el seu desig per les coses, l'avarícia i l'enveja ennuvolessin el seu criteri i la seva capacitat financera.

Les nefastes conseqüències foren que la gent va perdre ocupacions, habitatges, estalvis, fons per a la jubilació i molt més. És més, es va perdre la confiança. Encara estem pagant els tremends costos econòmics i morals d'aquests fracassos.

El document tanca la seva part d’anàlisi amb una crida a la integritat, la responsabilitat i, seguint Benet XVI, a una generositat que se centri en el bé dels altres i en el bé comú. Citant Caritas in veritate: “Sense formes... de confiança recíproca, el mercat no pot complir plenament la seva pròpia funció econòmica. Avui, precisament aquesta confiança ha fallat, i aquesta pèrdua de confiança és alguna cosa realment greu”.

A partir d’aquí, el document es desplega contrastant aquesta realitat amb la doctrina social de l’Església sobre el treball, els treballadors i els sindicats i els pobres i vulnerables. I conclou amb una crida a l’acció comú i unes paraules d’esperança i compromís. En aquesta crida a l’acció es fa una interessant apel·lació a la responsabilitat col·lectiva i a unes actituds cíviques de diàleg, col·laboració i unió nacional per superar la fractura. M’agradarà tornar sobre aquest punt en una propera anotació.