Aquestes setmanes seran decisives per la Unió Europea.
Hem se saber què volem ser? Volem ser només un espai econòmic? Volem ser un espai econòmic i financer només? Volem ser un ens polític, social i econòmic?. Quan als anys 50, després de la brutal II Guerra Mundial, es creà la Comunitat del Carbó i de l’Acer que associà bàsicament França i Alemanya, més altres països del nord d’Europa i Itàlia, l’objectiu era clar: evitar una nova confrontació bèl·lica com les que s’havien viscut. El procés iniciat amb la Comunitat i després amb la Unió Europea ha estat exemplar. Amb l’ampliació de la Unió vers l’Est, després de la caiguda del mur de Berlin i el Pacte de Varsòvia, Europa recuperava la seva identitat més enllà de la fictícia divisió establerta a Ialta.
Ara, la Unió Europea, Europa, viu un nou moment crucial. Quin és el camí? Tornar a trossejar-nos o reforçar la nostra unitat? Ens cal una governança més forta o retornar més poder als vells estats-nació?
Jo sóc un clar partidari de reforçar el projecte europeu. En un món cada vegada més multipolar, amb grans potències com la Xina, l’Índia, Brasil, a més dels Estats Units d’Amèrica i Rússia, que estan marcant la nova agenda del món, una Europa esmicolada i, potser novament enfrontada, serà un drama per a tots els seus ciutadans. Per sortir de la crisi ens cal més Europa, ens cal reforçar la governança europea.
No només vivim una crisi financera o econòmica. Vivim una crisi més fonda. Una crisi derivada de la globalització d’un món en què Europa ja no és més definitivament el seu centre. Al meu entendre el camí està clar: més austeritat, més esforç i treball, més innovació i compromís, més cohesió social i, també, sens dubte, més Unió Europea.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.