Des de fa uns anys la flama de l’esperança del final d’ETA sembla cada vegada més a prop. Els processos de canvi dintre de l’anomenada esquerra arbertzale, el rebuig quasi total de la societat basca a la violència i la fermesa policial han aconseguit arraconar i aïllar les restes del grup terrorista.
En aquests darrers dies s’ha celebrat la conferència de Sant Sebastià, amb personalitats internacionals de primer relleu i amb la presència de quasi tots els partits polítics. Aquesta Conferència ha representat un pas més, tal vegada decisiu, en la resolució del conflicte. El punt clau: el cessament definitiu de les accions del grup terrorista i l’obertura d’un procés polític de caràcter inclusiu. Aquesta vegada sembla que les bases s’estan assentant per fer que el procés de pau sigui irreversible i acabar amb el malson de la violència terrorista.
Ara bé, aquest camí de pau ha de ser també un camí de reconciliació. No només és un camí de pau, és també un camí de reconciliació. Les ferides són molt fondes, i també ho son les famílies que han vist un dels assassinats. El camí de pau ha de ser també un camí de reconciliació i d’unitat, i en aquest camí, estic convençut, l’Església basca jugarà un paper molt important.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.