Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui vull parlar d’un fet que em preocupa molt, i es de la irresponsabilitat de determinats sectors de la societat per tirar llenya al foc i per fer-se sentir. 

Aquells que aprofiten qualsevol esdeveniment per sembrar la sospita i desestabilitzar el correcte funcionament de les coses i per demostrar que ells son alternatius, progrés, avançat; que van d’indignats per la vida, i en realitat son uns burgesos que viuen de les seves confusions mentals. Van de catalanistes, però son els que més mal fan al País. I no estic parlant del moviments dels indignats, sinó dels oportunistes que han fet mal al moviment i a tots.
 
M’explico: La setmana passada la premsa ens va explicar els fets ocorreguts a les urgències de Sant Joan de Déu quan un home en situació il·legal i amb antecedents per robatoris, va ser detingut i portat a urgències perquè l’atenguessin. Allà, Mustapha el Marracki, que es el nom del ciutadà marroquí, va quedar en coma en intentar suïcidar-se mentre estava detingut en un box penitenciari a l’hospital. Ahir, després de uns dies de gravetat,  va morir. I avui a la tarda, encara la seva família no havia demanat els resultats de l’autòpsia.
 
Mustapha Marracki, va ser detingut pels mossos i tenia una seia ferida i sang a la cara. En ser detingut va manifestar a més a més que li feia mal l’esquena. Immediatament i segons el protocol dels Mossos el van portar al mòdul penitenciari de Sant Joan de Déu.
 
Desprès del triatge que va fer la infermera per determinar el seu estat, i en un espai de 12 minuts mentre arribava la Dra, Mustapha es va penjar utilitzant els cordell de les seves sabates. Des de fora li veien que estava recolzat en la porta, i quan van voler obrir el van trobar en estat de coma perquè s’havia penjat amb els cordell del calçat.
 
Fins aquí els fets, amb total transparència.
 
Però va sorgir la revolta fàcil d’alguns grups per carregar-se els mossos utilitzant l’argument gastat i manipulat de racisme, i d’autoritarisme; i per sembrar encara més la sospita contra els professionals de la salut. Un grup d’irresponsables va sortir al carrer per atiar el foc en una situació social molt delicada en la que em temo que podem tenir una explosió social en la que la violència i la sang siguin el resultat d’accions irresponsables com les d’aquells que tenen per professió ser agitadors socials.
 
Sense dubtes, en la manifestació hi havia membres del col·lectiu marroquí, que amb els seus mes i menys poden buscar suport a la víctima i a la família, però també estaven molt presents membres de la CUP amb el Sr Adam Major –regidor de l’Ajuntament de Manresa- encapçalant-los, i membres de l’Associació Ateneu Columna Terra i Llibertat, relacionats amb els famosos Pèsols negres, especialitzats en tirar pedres i en atacar el sistema social, institucional i humà... això si, amagant sempre la ma.
 
Avui vull dir que anem al tanto que no creiem als agitadors socials que busquen oportunitats per tenir notorietat. Estan jugant amb foc. Estan fent mal al País. Estan accelerant el procés de violència en una situació social molt complicada en la que qualsevol cosa pot fer esclatar una revolta.
 
Cal calma. Molta serenitat. Complicitat per parar els cops de la crisis. Cal dir prou a la mentida, perquè aquestes actituds son les que fan que l’extrema dreta creixi amb discursos radicals i xenòfobs, mentre que els que van d’oberts i tolerants l’ùnic que fan es utilitzar els immigrants i els que estan en situació de vulnerabilitat en benefici propi i no perquè els interessi la seva situació.
 
Crec en l’actuació dels Mossos en aquest fet; crec en el bon fer dels professionals de Sant Joan de Déu, i entenc la desesperació d’una persona en situació d’il·legalitat, que va voler buscar una sortida desesperada per la seva desesperada situació.
 
Avui em solidaritzo amb Mustapha Marracki que va intentar suïcidar-se i que ahir va morir. Em solidaritzo amb la seva família i amb totes les persones que es troben en la seva situació, però no poso en dubtes l’actuació dels que feien la seva feina amb professionalitat i que també van patir a causa del desenllaç inesperat de la detenció.
 
Que a Manresa hi hagi pau i que aquesta pau sigui una realitat arreu del País i del món.