Què ens està passant?
L’Aliança Evangèlica, el Consell Evangèlic de Madrid i el Consell Evangèlic de Catalunya o la mateixa Federació d’Esglésies Protestants (la FEREDE) coincideixen/coincidim en el diagnòstic: La Llibertat Religiosa a l’Estat Espanyol no gaudeix de bona salut, que és una manera elegant de dir que “està malalta”.
Què ens està passant?
Des de la data emblemàtica de l’inici de la Reforma Protestants, el 31 d’octubre de 1517, fins l’octubre de 2011 ha plogut molt. Han passat segles, molts segles, des de l’any 1517 fins l’any 2011, però la Comunitat Protestant d’aquest país se segueix sentint discriminada.
La Llei de Llibertat Religiosa no regula els Drets Col·lectius de les Minories Religioses. No resolt assumptes tan vitals com pot ser garantir l’accés a espais on poder instal·lar Centres de Culte, com pot ser el cofinançament, com pot ser la neutralitat de les administracions o de les més altes instàncies del país (el Rei d’Espanya encara no ha assistit mai a un sol dels Congressos que els evangèlics han/hem celebrat, malgrat ser reiteradament convidat) o com pot ser la compensació pel greuge històric i per la manca d’oportunitats que això ha comportat a la Comunitat Protestant.
Què ens està passant?
La gota que ha omplert el got ha estat l’actuació de determinats Ajuntaments o les paraules d’alguns dels seus alcaldes o alcaldesses. “En el meu poble la Llibertat Religiosa la regulo jo” o “Al centre del meu poble no s’instal·larà mai un Centre de Culte que no sigui catòlic”, només per posar un parell d’emblemàtics exemples, no són les paraules que cal esperar trobar en llavis d’un alcalde o d’una alcaldessa.
Què ens està passant?
Com tampoc no cal esperar que en un país democràtic se’ns neguin espais per instal·lar Centres de Culte, ni en els centres de les ciutats ni en els polígons industrials, i a més a més ens tanquin els que actualment tenim oberts.
Quan es demana que se’ns facilitin espais per instal·lar Centres de Culte el que es plateja no és que ens els regalin, sinó que puguem comprar o llogar un terreny, un edifici o els baixos d’una escala de veïns per poder-los destinar a celebrar cultes.
Què ens està passant?
Per què es demanen als protestants mesures de seguretat, higiene i accessibilitat pels Centres de Culte que no es demanen ni per a les seus dels partits politics, de les associacions de veïns, dels sindicats o per als Temples de l’església majoritària - que són els agents socials objecte de subvencions, en alguns casos milionàries- i en canvi se’ns exigeixen als protestants, i a les altres minories religioses, que som els únics agents socials d’aquest país que no som objecte de cofinançament? Això és justícia? Això és igualtat? Això és llibertat?
Què ens està passant, com a país, que encara la Llibertat Religiosa és una assignatura pendent?
I encara ens preguntem per què una part creixent de la Comunitat Protestant està indignada?
Preguem perquè aquesta sigui una santa indignació però encara preguem més perquè desapareguin les causes que provoquen aquesta indignació.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.