×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Incert, del que no és té la certesa
Ens coneixem, compartim, riem, viatgem, plorem, patim... Al llarg del temps la vida ens regala un munt de bons moments, de bones sensacions, de bons records,... i els vivim gairebé bé sense cap esforç no sempre conscients del molt que ens omplen, potser perquè no esperàvem res, o perquè allò que acabem rebent supera amb escreix la nostra expectativa. Per a les coses bones no hi ha retrets.
Les coses no tan bones ja són figues d’un altre paner! Són les que ens aterren en un principi de realitat que no sempre tenim present: convivim amb certeses i incerteses, agradables o desagradables però que ens obliguen a decidir i ens acompanyen al llarg de tota la vida.
Sovint desitgem que la incertesa perdi la seva variabilitat, que abandoni el prefix “in” i es torni certesa però, naturalment, sempre esperant un desenllaç favorable i creient que, potser com a conseqüència de la nostra actitud, i/o  dels nostres actes, podem acabar trobant raons suficients per convertir la incertesa en quelcom cert, positivament cert. Però, tanmateix, oblidem que per la seva pròpia natura allò que és incert romà incert, i pot revertir també en certesa negativa.
I és en el moment d’aquesta conversió en certesa negativa quan ens envaeix un calfred, i una buidor interior que lluiten per no haver d’acceptar el fet. Es el moment, doncs, de retrobar les forces del nostre jo més profund, l’esperança de les nostres creences, la nostra capacitat de rebel·lió... i, tot això requereix del temps, del silenci, de la reflexió, de la confidència amb la parella, del recolzament de familiars i amics, de la pregària.

Tot plegat serveix per adonar-nos que “l’única certesa és la incertesa”, com diu Zygmunt Bauman. La vida consisteix en saber trobar l’equilibri enmig de certeses i incerteses, en treballar i enfortir la nostra interioritat suficientment com per afrontar-la amb tot el cert i l’incert, en companyia dels que estimem i ens estimen, que ens recolzen en els moments de debilitat que, de ben segur, sorgiran al llarg de la travessia.