Emprar pseudònims contra el bisbe

Carta oberta a un prevere que ataca el seu bisbe emprant pseudònims

Qui amaga el seu nom sota un nom falç i viola la justa fidelitat al seu bisbe -parlant clar i català- és un fill pròdig. Com és possible que un prevere ataqui al seu bisbe emprant un pseudònim? No va rebre d’ell el ministeri? No li va prometre obediència? No va manifestar en públic la seva comunió amb el seu pastor i els seus successors?.

Es poden donar algunes explicacions: desequilibri mental, és un covard, defensa uns interessos materials o de poder, ha caigut a la temptació de la venjança, té el cor malferit d’orgull, és un ressentit, vol fer mal, intenta destruir una persona......Digne és de misericòrdia i de perdó.

Digués qui ets, si us plau. Per què tires la pedra i amagues la mà? Fins on vols arribar ? Que potser no portes al Cos de Crist a la mateixa mà que dispara?

Que vivim quatre dies! Ho saps prou bé, perquè has ajudat a molta gent, ben estimada, al traspàs vers el definitiu. No fora millor per tu que la mirada de Jesús en aquella hora et recordi joiosament que vas saber reconciliar-te amb el teu bisbe i que el vas abraçar penedit.

Treu a fora del teu cor aquesta suficiència crítica que sembla que tot el que toca estigui destinat a podrir-se. Tu, no ets dolent. En altres temps eres creatiu, transparent, sincer i molt amable. Què ha passat? Tens en el teu fons (ni ho dubtis) la presència d’Aquell que et crida; abandona, doncs, el camí de la traïció. Jesús t’estima i el necessites. Entra pel camí de la pau, la humilitat i el saber donar la cara per defensar honradament la teva consciència, els teus punts de vista i la teva crítica. Aleshores sí que germinarà el gra de blat que Déu ha sembrat a dintre teu.

En aquest escrit no hi ha cap ressentiment. Al contrari, fraternitat, i una veu de company que intenta aquella comunió per la que Jesús pregava.