Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Rafael Sivatte. El dia 24 de març de l’any 1980, quan un grup de jesuïtes estàvem celebrant a l’antic Fòrum Vergés de Barcelona una acció de gràcies pel testimoniatge de vida entregada que fou Lluís Espinal, ens va arribar la bona nova d’un altre testimoni martirial, en aquest cas a El Salvador: a Monsenyor Oscar Arnulfo Romero l’havien assassinat. Amb una diferència de dos dies, dos nous màrtirs a l’Església.

Tots dos van ser testimonis durant la seva vida, i després amb la seva mort, del do rebut de la fe en Jesús de Natzaret. Una fe que els va portar a viure treballant per tal de desemmascarar la falsedat i la injustícia dels poderosos d’aquest món; una fe que els va portar al compromís amb la veritat, l’honradesa amb la realitat i una pau fonamentada en la justícia i la solidaritat amb els empobrits i els exclosos.

Tots dos van lluitar no amb les armes que maten, sinó amb la paraula: una paraula arrelada en allò que Jesús de Natzaret va fer i va dir al llarg de la seva vida, sempre fent el bé. Lluís Espinal des del seu treball sacerdotal i periodístic, sobretot a través de la ràdio; Monsenyor Romero des de l’acció com a pastor i bisbe, guia i company de camí de la comunitat, des de la paraula pronunciada en les homilies i  recollida en les seves importants cartes pastorals.

Tots dos van ser llum i força per a les societats boliviana i salvadorenca en situacions de gran foscor, mentida, injustícia, inhumanitat, repressió, violència i mort.

Però el més important és que tots dos no són història passada sinó que segueixen vius. Sovint parlant d’ells se sent l’expressió “Siguen vivos”. I malgrat que això pugui sonar a una mera fórmula, hem descobert que és veritat: les persones que així ho manifestem tenim la plena convicció que Espinal i Romero amb el seu testimoni segueixen canviant el dia a dia de molta gent. El que va dir un dia Monsenyor Romero es pot aplicar perfectament a tots dos. “Si me matan resucitaré en el pueblo salvadoreño”. Això s’ha fet realitat en els dos casos.

Tots dos segueixen vius en la memòria històrica del poble, tots dos segueixen creant consciència de la importància que té la vida i el treball per una vida digna especialment dels més pobres. Tots dos reflecteixen la seva vida en els rostres d’aquelles persones que, impulsades per ells, transmeten vida i lluiten per tal d’ajudar a que la justícia venci a la injustícia, la pau a la violència, l’honradesa a la corrupció, la veritat a la falsedat, la vida a la mort.

El seu testimoni ens segueix interpel·lant avui. Ens crida a seguir passant pel món fent el bé com ells ho van fer. A la manera de primer màrtir Jesús de Natzaret, el qual com diu Lluc 4, 18 i 19, ple de l’Esperit de Déu i ungit pel mateix esperit, va anunciar als pobres la bona nova, va proclamar l’alliberament als captius, va donar la vista als cecs, va retornar la llibertat als oprimits i va fer realitat l’any de la compassió i la misericòrdia del Senyor.

Estem celebrant un nou aniversari del martiri d’en Lluis Espinal i de Monsenyor Romero, una celebració que no es pot quedar en un record nostàlgic del passat sinó que ha de portar a una vida de fe que ens faci treballar en favor del canvi social en tots els àmbits: religiós, humà, comunitari, nacional  i internacional.

***
Aquí teniu alguns enllaços d’interès relacionats amb Lluís Espinal i Monsenyor Romero:

- Qui fou Lluis Espinal?

- Mons. Romero, un defensor profètic dels Drets Humans

“Lluís Espinal. Gastar la vida pels altres”. Quadern CJ nº 64. Víctor Codina

“En memoria de Óscar Romero”. Papers CJ nº 53