(David Casals i Vila –CR) Aquests dies se celebra el desè anivesari de la celebració a Barcelona del Parlament de les Religions del Món. Va ser un dels grans reclams del Fòrum Universal de les Cultures de l'any 2004 i durant una setmana, es van organitzar 500 activitats amb més de 9.000 assistents vinguts de tots els continents.
“Va ser una iniciativa positiva. Va aconseguir que s'avancés molt en poc temps en l'àmbit de la sensibilització” i de la importància que té per a la societat el diàleg interreligiós, ha explicat en declaracions a CatalunyaReligió el teòleg Francesc Torradeflot, que forma part de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i que va ser membre de la organització del Parlament de les Religions de Barcelona.
Tot i això, Torradeflot ha destacat que hi ha reptes que segueixen pendents. Per exemple, a l'ensenyament obligatori, defensa la conveniència d'una assignatura per a tots els alumnes de cultura religiosa no confessional, per tal d'evitar l'”analfabetisme religiós” entre infants, joves i adults, quelcom que no aconsegueix combatre l'actual model educatiu.
Ha lamentat les dificultats que segueixen tenint a Catalunya moltes comunitats, especialment les musulmanes, a l'hora de poder obrir un lloc de culte i exercir el seu dret a la llibertat religiosa amb normalitat.
En aquest sentit, Torradeflot ha reptat als alcaldes i als equips de govern dels ajuntaments catalans a no fer concessions davant els posicionaments “racistes, xenòfobs i islamofòbs”. Creu que la solució no passa per la que han adoptat molts municipis de situar els oratoris musulmans als polígons industrials.
Per això, desafia als regidors a no posar traves ni impulsar moratòries contra l'obertura de nous llocs de culte, i creu que és fonamental que els poders públics evitin en tot moment que qualsevol minoria se senti exclosa, ja que és precisament aquest sentiment de desempara i desconfiança cap a les institucions democràtiques occidentals el que fa créixer els moviments fonamentalistes.
Drets civils
Torradeflot ha opinat que un dels reptes que té el diàleg interreligiós és aconseguir el compromís de les tradicions religioses amb els drets humans. Així, a l'igual que des de les societats democràtiques s'han de respectar els drets de les tradicions religoses, també és necessari que aquestes estiguin compromeses en la lluita contra les discriminacions per raons religioses i també de gènere, edat, racials i orientació sexual.
La idea de celebrar aquest esdeveniment a Barcelona la va tenir el caputxí Joan Botam, un dels principals impulsors del moviment ecumènic a Catalunya, que va participar l'any 1999 juntament amb el pastor protestant barceloní, Enric Capó, al Parlament que es va fer a Ciutat del Cap, a la República Sud-africana.
El seu objectiu era provocar un abans i un després en el diàleg interreligiós, una fita que segons Torradeflot es va aconseguir, i prova d'això és que s'han consolidat els diferents grups que a nivell català treballen en aquesta qüestió.
D'una banda hi ha el Grup Estable de Treball entre Religions (GTER), constituït fa just una dècada. També s'han format diferents grups de base, agrupats al voltant de la Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós, que en 10 anys ha organitzat diferents 'Parlaments catalans de les Religions', i el proper serà al 2015 a Girona.
En l'àmbit internacional, de Parlaments de les Religions, se n'han celebrat cinc: l'any 1893 a Chicago (Estats Units), el 1993 a la mateixa ciutat, al 1999 a Sudàfrica, el 2004 a Barcelona i després a Melbourne (Austràlia). Estava prevista una nova edició a Brussel·les (Bèlgica), que es va suspendre per qüestions pressupostàries, i properament s'ha d'anunciar quina ciutat acollirà una nova edició.
El Parlament l'organitza una entitat d'àmbit internacional d'Estats Units, el Consell per a un Parlament de les Religions del Món. Durant les primeres edicions, s'havia optat per un gran esdeveniment, un plantejament que en l'actualitat està en revisió. “Ha de ser menys una mostra comercial del fet religiós i més un diàleg de base i profund”, ha argumentat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.