Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) No hi ha una única manera d’afrontar la diversitat religiosa des de la gestió pública. Les respostes van des del manteniment d’un model pensat per a una societat únicament catòlica, a la creació d’espais multireligiosos en serveis i centres públics, passant per la ignorància del fet religiós, i a obviar l’obligació de fer possible l’exercici d’un dret fonamental, el de la llibertat religiosa.

Aquestes són algunes de les constatacions de les jornades internacionals sobre la gestió de la diversitat religiosa, organitzades a Barcelona pel grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de les sessions amb experts, dimarts a la tarda es van fer dues taules rodones obertes al públic a Palau Macaya de l’Obra Social “La Caixa”. En aquesta sessió es va presentar l’estudi sobre “La gestió de la diversitat religiosa en centres hospitalaris i penitenciaris a Espanya”, que han dirigit Joan Estruch i Maria del Mar Griera.

Gloria García-Romeral, del grup de recerca ISOR, va presentar els resultats d’aquest projecte. La secularització, el creixement de la diversitat religiosa, i la redefinició del paper de l’Església catòlica, són els tres elements que marquen el nou context de la gestió pública de la diversitat religiosa. En aquest context, l’estudi explica com s’apliquen models molt diferents.

Un exemple és la presència de capelles en presons i hospitals. Es continuen trobant les capelles tradicionals que no han canviat malgrat els canvis en el panorama religiós, o les mateixes capelles que amb envans o cortines s’han convertit en espais multifuncionals. En canvi, en alguns llocs s’han eliminat aquests espais catòlics i s’han substituït per espais multiusos que quan convé es fan servir pels oficis religiosos. Només en els centres nous es comencen a trobar espais específicament dedicats a la pràctica religiosa en format d’espais de silenci o multiconfessionals.

L’estudi també parla d’un pluralisme asimètric, amb diversos nivells de reconeixement de cada confessió. O de la presència d’un “catolicisme banal”, en el que per exemple els directius del centres reben el bisbe quan els visita, celebren les festivitats catòliques, o es manté la presència de símbols confessionals per inèrcia. No se li dóna més importància perquè només s’entén com “un reconeixement simbòlic que passa desapercebut”.

Les conclusions també detecten els diversos tipus de resposta de l’Església catòlica en aquesta nova realitat. Una resposta que “no és monolìtica” i que va “de la resistència, a ser un agent facilitador a les minories religioses”. Paral·lelament, en la gestió de la religiositat en presons i hospitals es consolida la secularització “com una realitat respectada” i la presència d'una nova espiritualitat més difusa i menys institucionalitzada.

A més de la presentació de l’estudi, en la taula rodona es van compartir diverses propostes per afavorir la diversitat, el coneixement d’aquesta realitat per part de les administracions, i el respecte a la llibertat religiosa com a dret fonamental. En el debat van intervenir Elisabeth Lheure, de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós; Puerto García, de la Fundación Pluralismo y Convivencia; i Eduard Ibañez, de Justícia i Pau.

La jornada es va tancar amb un taula rodona amb tres dels cinc responsables que ha tingut la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya des de la seva creació l’any 2000: Ignasi Garcia i Clavel, actualment comissionat d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona; Montserrat Coll, directora durant set anys; i l’actual director, Enric Vendrell. Van exposar els accents que havíen volgut marcar en la seva gestió, i van coincidir en la necessitat de tenir instruments per conèixer realment la diversitat religiosa, com el mapa de les religions a Catalunya que va iniciar el primer director i que s’ha anat actualitzant. També es van tractar temes d'actualitat com la possible gran mesquita de Barcelona.