(CR) Joan Planellas, vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, publica un estudi documentat històric sobre el concepte de la "Església dels pobres" en els últims 50 anys des del Concili Vaticà II. La idea d'una "Església pobra" i "per als pobres" és essencial en l'Evangeli i una de les claus del nou papat.
La Iglesia de los pobres en el Concilio Vaticano II, editat per Herder, mostra com la qüestió de la pobresa ha tingut una recepció defectuosa a l'Església postconciliar, sobretot en el context occidental del primer món. Sovint, el concepte «Església dels pobres» s'ha associat negativament al marxisme o limitada a la Teologia de l'alliberament. En canvi, els textos del Concili són molt explícits en aquest tema.
Planellas presenta com els textos conciliars poden ser claus per a l'Església del segle XXI, amb l’estímul que marca pel pontificat del papa Francesc. Entre les conclusions del llibre, hi ha la crida del Concili a no limitar a l'aspecte assistencial de la pobresa, sinó al fet que l'Església ha d’afrontar la dimensió política de les seves causes; o el reconèixer la dignitat del pobre, i que l'ajuda que se li ofereix mai ha de fer ser interessada, ni tan sols amb una finalitat de propagació de la fe.
Joan Planellas i Barnosell (1955) és sacerdot de la diòcesi de Girona i doctor en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. És vicedegà i professor ordinari de Teologia Sistemàtica de la Facultat de Teologia de Catalunya, on imparteix les matèries de Misteri de Déu i Eclesiologia. Exerceix també la docència en Teologia a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Dirigeix la Revista Catalana de Teologia i ha publicat les obres La recepción del Vaticano II en los manuales de eclesiología españoles i Obispos, presbíteros y diáconos.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.