(Glòria Barrete –CR) De totes les llegendes, tradicions i relats sobre el pas de Sant Francesc per terres catalanes només un document notarial a Girona en té constància. El document històric afirma que l'avi d'un novici va acollir a Sant Francesc a casa seva. Però és molt el llegat cultural que ha deixat a casa nostra. Què hi ha del cert del pas de Sant Francesc per Catalunya? quines fonts i testimonis existeixen? La família franciscana ho analitza el divendres 20 i dissabte 21 de juny a Barcelona en les Jornades d'Estudis Franciscans que enguany porta per títol Francesc d'Assís a Catalunya. 800 anys.
"Aquestes jornades es plantegen per confrontar les dades que hi ha i les proves que hi ha del pas de Sant Francesc des del punt de vista acadèmic i amb rigor històric", afirma el caputxí Josep Manel Vallejo. "El que diu la tradició és que Sant Francesc després d'anar a Síria va voler anar al Marroc passant per Espanya, però es va posar malalt i es va anar de pelegrinatge a Santiago. Això és el que diu la tradició, però hi ha coses que no quadren i sobretot no hi ha testimonis escrits que puguin confirmar això", argumenta Vallejo. És per aquest motiu i per la commemoració enguany dels 800 anys del pas del Sant per Catalunya que les jornades giren entorn a la seva figura.
La Facultat de Teologia i el monestir de Pedralbes, espais de les Jornades
Però no només la seva figura i el seu pas seran analitzats. Les jornades també es centren en místiques contemporànies de Sant Francesc, com Ángela de Foligno, Ramon Llull, o el paper de les clarisses a Barcelona. Divendres 20 de juny la Facultat de Teologia de Catalunya acollirà l'anàlisi del pas de Sant Francesc per Catalunya, de la mà del franciscà i arxiver, Fra Agustí Boadas, entre d'altres.
Dissabte 21 les Jornades es traslladen al monestir de Pedralbes, "un indret molt adient", segons Vallejo, "on es presentaran la figura d'Ángela de Foligno, una mística del segle XIII, contemporània de Sant Francesc, en ocasió de la recent edició del seu Memoriale, una transcripció de la seva experiència de Déu; la presentació d'un Atlas sobre les clarisses de tota Europa de la mà de Blanca Garí, una estudiosa de les místiques franciscanes; i també la figura de Ramon Llull, com a preparació de la commemoració l'any 2016 dels 700 anys de la seva mort". També comptaran amb la presència del notari J. López Burniol que repassarà el paper de les clarisses en el centre de Barcelona.
Sant Francesc d'Assís, un referent de vida actual
Les jornades, que tenen entrada lliure i estan pensades per tot tipus de públic, serviran per "rememorar una persona que té molta acceptació a nivell general, per la seva humilitat, l'ecologia, la seva simplicitat, la seva fraternitat". Vallejo veu clara la necessitat d'acollir a la vida actual el testimoni de Sant Francesc: "en moments com els d'ara, de distracció cultural i política, igual com passava en l'Edat Mitjana, tenir un referent de vida seriosa, fraterna i sòbria és molt important". I pel caputxí, "estudiar a un home que, malgrat el que va viure i el que va patir, tenia una alegria misteriosa, un cert optimisme fonamentat en la creença del cel, pot servir molt actualment, en un moment on hi ha tanta gent que pateix".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.