Els franciscans repassen la presència de Sant Francesc a Catalunya

(Caputxins) En el marc de la Facultat de Teologia i organitzades per la Família Franciscana de Catalunya, el 20 i 21 de juny es van celebrar les Jornades d’Estudis Franciscans amb el tema del pas de sant Francesc per Catalunya l’any 1214. En la pregària inicial es va proclamar un text del capítol 16 de la Primera Regla de sant Francesc, on parla de l’actitud que s’ha de tenir quan es va a missions entre sarraïns i infidels.

En la primera ponència sobre els pelegrinatges a l’Edat Mitjana, Josep Torné va parlar de la vida cristiana com a pelegrinatge, com a èxode en cerca d’una pàtria, i va explicar el sentit dels pelegrinatges als grans llocs sants de l’Edat Mitjana: Jerusalem, Roma, Sant Jaume de Galícia, la tomba de Tomàs Becket, Colònia, explicant-ne els motius principals d’aquests: ascètica, recerca espiritual, penitència canònica, indulgències.

Fra Agustí Boadas es va encarregar d’explicar les tradicions i les fonts que tenim del pas de sant Francesc per Catalunya. Va començar citant un text de la primera biografia de sant Francesc que va escriure Celano (1Cel 55) on es diu que l’any sisè de la seva conversió, és a dir, el 1214, anant cap a Síria, es frustrà el seu viatge i emprengué camí a peu cap al Marroc, i un cop a Espanya, fou colpit per una malaltia i obligat a interrompre el viatge. Explicà les diverses tradicions que hi ha del seu pas per Cervera, Santes Creus, Igualada, Sant Joan Despí, Sant Celoni, el miracle de Lleida o Vic, així com una acta notarial trobada a Girona on es demana al Provincial dels Franciscans que admeti de nou a un novici car “el seu avi havia acollit a Francesc a casa seva”.

Fra Valentín Redondo, vingut de Roma especialment per a les Jornades, va argumentar que el material documental que tenim és molt tardà i poc segur. Estava d’acord en afirmar que Francesc va estar a Espanya, però no sabem si va entrar per Navarra o per Catalunya. Es mostrà molt escèptic del fet que hagués pelegrinat a Santiago. Com a conclusió, va dir que la tradició havia vestit a Francesc amb els ropatges dels primers germans menors, és a dir, de l’estimació pels frares menors que varen penetrar per Espanya i fundaren molts convents, va fer que la gent digués “per aquí ha passat Francesc d’Assís”. Fra Valentín acaba de publicar un llibre molt documentat sobre aquesta temàtica: El viaje de san Francisco a España.

Fra Eduard Rey va fer una exposició entorn d’un text d’iniciació a l’oració mental dels Caputxins del segle XVI. Explicà que aquest tipus d’oració s’assimila a l’oració interior, no vocal, i que té a veure amb la meditació i la contemplació afectiva. L’oració mental, influenciada per la Devotio Moderna, consisteix en pautar la pregària per donar-li ordre: primer situar-se davant de Déu, d’algú que és Sagrat, meditar el text traient conclusions del que es veu, després situar-se amb la imaginació i deixar que brolli l’afecte, i acabar amb un col·loqui d’acció de gràcies, ofrena o petició.

El dissabte 21, les Jornades es desplaçaren al bell marc del Monestir de Pedralbes, sota l’hospitalitat de les germanes Clarisses. La primera ponència del dia la feu Pablo García, doctor en Literatura Medieval, que acaba de publicar “El Libro de la Experiencia”, traducció al castellà del "Memoriale" de Ángela de Foligno, terciària franciscana del segle XIII, on es recull la seva experiència mística. Ens va explicar com a partir de la seva experiència de conversió a la Basílica de sant Francesc d’Assís, encarna en la seva vida el model de terciària tipus de l’Edat Mitjana: laica, pobresa voluntària, pelegrinatges, direcció espiritual, cant de lloança, bogeria santa pel Crist... Amb una estructura basada en l’escala de Jacob, el “Memoriale” d’Ángela ordena el seu itinerari espiritual.

A continuació, Blanca Garí, catedràtica d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i especialitzada en religiositat femenina medieval, va presentar l’Atles Claustra d’espiritualitat femenina, una plataforma digital d’espais i paisatges monàstics femenins medievals. La plataforma s’organitza a través de dos pilars: l’Atles, amb mapes cronològics on es mostra l’origen i evolució dels diversos espais de religiositat femenina, i el Catàleg, format per les fitxes descriptives dels diversos espais.

Ramon Llull i l’amància va ser el tema tractat per Albert Soler, professor de Literatura Catalana Medieval de la Universitat de Barcelona i director de la nova edició de les obres de Ramon Llull. Va ressaltar que Llull fou un gran intel·lectual, un místic abrandat i un escriptor polifacètic autor de més de 260 obres. Llull desenvolupa una ciència, l’Art, per tractar les qüestions de la intel·ligència, però també desenvolupa una altra Art, l’amància, per tractar les qüestions de l’afecte perquè, segons ell, l’amor i la bondat poden ser apresos correctament.

Finalment, ens va visitar el senyor Juan José López Burniol, notari i col·laborador com a articulista i tertulià en diversos mitjans de comunicació. Va fer una aproximació al moment de crisi actual tot indicant com l’espiritualitat franciscana està vigent avui més intensament que fa vint anys. Va dir que la crisi no és mundial sinó dels blancs, dels mercaders i dels valors. Ha fallat la credibilitat, la confiança, la relació entre el treball i el guany, i el compromís. Creu que el problema fonamental del país és l’atur i l’ensenyament, i està convençut que ens cal una nova sobrietat.

Com a cloenda, fra Agustí Boadas va fer un concert d’orgue inspirat en el recorregut de sant Francesc per Catalunya, amb autors com Robert de la Riba, Serafí Gilabert, Josep Elías o Joan Gamissans, entre d’altres.