Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals –CR) Aquest mes de juny s'ha presentat a Barcelona la delegació catalana de la Lliga Internacional contra el Racisme i l'Antisemitisme (Licra), una de les entitats més antigues del món dedicada a combatre els delictes d'odi i qualsevol tipus de discriminació.

Aquesta entitat va néixer a França a finals dels anys vint, i vuit dècades més tard, l'antisemitisme i els delictes d'odi segueixen vigents a Europa: així ho proven els resultats de les eleccions europees del passat mes de juny, amb la victòria de forces d'extrema dreta en molts països.

Però per topar-se amb aquestes actituds no fa falta creuar les fronteres: onze entitats jueves van presentar aquest mes de maig a la Fiscalia de Barcelona una denúncia contra cinc usuaris de Twitter per haver fet piulades antisemites després del triomf del Maccabi Electra de Tel Aviv contra el Real Madrid en l'Eurolliga de bàsquet. Després del partit, es van arribar a comptabilitzar gairebé 18.000 tweets amb continguts antisemites.

Licra Barcelona néix amb l'objectiu de combatre el "creixement imparable a Europa del discurs de l'odi", va explicar en l'acte de presentació de l'entitat el president de la delegació de Licra a la regió francesa de Midi-Pyrénées, Gerárd Folus.

La secció barcelonina la dirigirà Daniela Rosenfeld, que dirigeix el Festival de Cinema Jueu de Barcelona, que se celebra a la capital catalana des de fa 16 anys.

L'entitat no sols vol posar l'accent contra l'antisemitisme, sinó que vol lluitar contra qualsevol tipus de discriminació i delicte d'odi: violència masclista, homofòbia, transfòbia i el racisme, i també vol alertar a la societat catalana sobre els perills de l'extrema dreta al continent europeu.

"Analitzant la situació actual de la vella democràcia europea assistim amb angoixa a l'augment del fenomen racista i antisemita: les minories estan sent atacades i Licra ha de donar un missatge d'esperança", va explicar el seu president, Alain Jakubowicz.

L'acte de presentació es va fer el passat 18 de juny a la seu del districte de l'Eixample, i hi van assistir la regidora de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, Francina Vila, el director general d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch; la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà; i representants del consolat francès a Barcelona, SOS Racisme i Amical de Mathausen i altres camps.

Eleccions europees

Les eleccions europees que es van celebrar a finals de maig van concloure amb un increment de formacions d'extrema dreta, euroescèptiques i xenòfobes: a França va guanyar el Front Nacional liderat per Marine Le Pen, que va obtenir un 25,4% dels sufragis, dada que contrasta amb el 6,3% que va aconseguir en les darreres eleccions del 2009.

Aquestes formacions també van guanyar a Regne Unit, Àustria, Països Baixos, Dinamarca i Croàcia, on es presentaven en coalició amb altres partits conservadors. A Finlàndia, el partit 'Finesos Autèntics' fou tercera força amb el 13,1% dels vots, i a Hongria, el Moviment per a una Hongria Millor (Jobbik) va consolidar-se com a segona força, amb el 14,3% dels vots, i aquesta formació compta amb unes milícies que es dediquen a assetjar els gitanos.

L'antisemitisme també ha estat notícia les darreres setmanes per l'atemptat que a finals de maig es va produir en el Museu Jueu de Brusel·les (Bèlgica), on un home es va presentar a les portes d'aquest indret i va començar a disparar de forma indiscriminada. Com a conseqüència d'aquell atac, van morir tres persones el mateix dia dels fets i una quarta, que havia quedat ferida de gravetat, va morir l'endemà.