Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha viatjat a Rwanda amb motiu de la inauguració del Centre de formació i assistència social a Kampanga, Rwanda. Va ser acompanyat per mossèn Josep Cabayol, missioner diocesà a Kampanga, juntament amb un grup de persones vinculades al projecte.

El motiu del viatge ha estat la benedicció del complex parroquial on hi ha la casa pels sacerdots de la parròquia de Kampanga, de la diòcesi de Ruhengeri, així com altres dependències educatives i assistencials. En aquesta parròquia Josep Cabayol, fill de la Riera de Gaià, ha estat treballant durant els darrers anys com a rector i ara ha donat el relleu als sacerdots nadius.

Aquest important complex, que es pot denominar pastoral, educatiu i assistencial és el fruit d’un dels projectes socials amb què es va comprometre arxidiòcesi de Tarragona l’any 2008 com a fruit de l’Any Jubilar de Sant Fructuós, bisbe, i els seus diaques Auguri i Eulogi en el 1750 aniversari del seu martiri. «Aquesta obra ha estat possible gràcies a la generosa aportació de moltes persones i de diverses institucions», ha explicat l’arquebisbe. Jaume Pujol ha destacat amb una gran satisfacció el treball que han fet i segueixen fent els missioners per predicar a Crist en terres llunyanes». Per la seva banda, Cabayol, explicava, orgullós, que en aquests anys havia aconseguit, fins i tot, que alguns infants poguessin arribar a la Universitat.

El dissabte, dia 26 es va inaugurar el nou edifici de Kampanga amb una missa multitudinària, plena de cants i balls, com és costum en la litúrgia africana. El mateix va passar a l’Eucaristia del diumenge a la Catedral de la seu episcopal de Ruhengeri. En les dues celebracions hi havia moltes persones, nombrosos nens i joves, els quals van seguir la celebració amb una gran devoció i pietat.

Durant l’estada de quatre dies també han visitat l’Hospital de Ruli, que pertany a l’archidiòcesi de Kigali, la capital de Rwanda. Els missioners, els quals van arribar fa poc més de quaranta anys, van trobar unes persones que habitaven en barraques de palla. En aquesta regió no existia cap hospital ni cap institució educativa per a les dones. Avui dia compten amb un gran hospital i centres educatius, també a nivell universitari. A part de l’Hospital també han visitat congregacions religioses, monestirs de clausura, i els seminaris menor i major.